dilluns, 31 de maig de 2010

Dennis Hooper


Ha mort. Em queia bé. Llarga vida a la seva memòria !!

divendres, 28 de maig de 2010

paraules

De vegades quatre paraules poden donar tot un altre sentit a les imatges. Això és el que fa The Big Caption amb molt d'art en la combinació de les imatges, el texte i la tipografia.


pista: a desgana

dilluns, 24 de maig de 2010

5 lletres i 3 significats

meduses

Primer dia de platja amb la canalla i primeres meduses de la temporada.
Meduses ben estranyes, per cert. Rodones, transparents i incolores, sense potes. Semblen més aviat implants de silicona que animals marins. Centenars d'implants mamaris escampats per la vora del mar a l'aguait de l'arribada de banyistes amb les mamelles pansides que les vulguin adoptar i endur cap a casa, de dues en dues. Angelets...

diumenge, 23 de maig de 2010

morrut de les palmeres

Passejant per la platja ens ha sorprès la troballa d'aquest bonic escarabat, bastant fotut per cert. Però la sorpresa l'hem tingut quan al classificar-lo ens hem adonat que era un d'aquells malparits que es van introduïr a la península per allà a l'any 94 procedents del nord d'Àfrica i que des del 2005 estan causant estralls també a Catalunya ja que posa els ous a les palmeres i les seves larves en devoren l'interior i les maten. Tota una joia.

kilòmetres

Fa anys, quan només anava en un motorino, cada vegada que feia un número rodó de kilòmetres, m'aturava i encenia un cigarret per a celebrar-ho. Avui n'he fet 56.000 en el cotxe, però he deixat de fumar (5 mesos ja). Hauré de buscar algun altre sistema de celebració.

dissabte, 22 de maig de 2010

antirrobo

Motos i bicis, si. Però és la primera vegada que veig un tractor lligat amb una cadena a un senyal de trànsit. Les imatges frikis em persegueixen !!?

dijous, 20 de maig de 2010

Siro López - disseny

Aquest home toca diverses facetes del fotoperiodisme i el disseny gràfic, i m'ha agradat l'ironia amb que toca diversos temes. Uns exemples:

pensamiento único

visitando a sus viejos amigos
més a: http://www.sirolopez.com/diseno/diseno.php?id=8

mala interpretació dels senyals rebuts



dimecres, 19 de maig de 2010

art vitícola

Al gener de 2004 Almirall-Llusià va fer aquesta instal·lació a una vinya de Chardonnay de La Granada pintant els més de 800 pals que servien per aguantar l'emparrat. A la seva web podem veure imatges de l'època.
6 anys després la pintura ha perdut una mica el color però encara resta allà com a testimoni d'aquest original experiment artístic.
Els rosers plantats a l'extrem d'algunes fileres de la vinya serveixen al pagès per, controlant les seves fulles, veure si alguna malaltia amenaça el seu cultiu. Hi ha qui diu que són per fer vi rosat, però no... En qualsevol cas donen un contrapunt de color ben agradable, tot i que en aquest cas concret no caldria pas.

pel camí de les vinyes

Còm estan les vinyes aquests dies! Surto a la tarda per moure una mica les cames amb la bici. L'intenció és fer esport. M'estic un parell d'hores enllaçant camins al mig de les vinyes, sense rumb i, de mica en mica, em vaig oblidant de l'esport i acabo deixant-me endur per l'ànim, pels cels clars, pels verds tendres dels ceps i dels sembrats, per l'olor de la ginesta i el piular dels abellerols, per les primeres escalfors del sol. I paro. I tiro fotos. I segueixo un rastre d'alguna bestiola. I dono un tomb de nassos per evitar una masia on hi ha un gossot emprenyador.
I me'n adono de que no soc gens esportista. Que soc més aviat turista/excursionista i curiós. I que això també està molt bé. Què cony!
Vilafranca des de sobre Les Cabanyes
Les Cabanyes


Entre Les Cabanyes i La Granada

Llàstima de no dur la càmera perque el telèfon té un rendiment força pobre en qüestió de fotografia

Manhattan del Penedès


No conec cap altre població on els carrers vagin numerats. Aquesta és l'única. I aquella part de Manhattan.

divendres, 14 de maig de 2010

Lara Bello - Viaje Azul

Quina preciositat... Olé Granada!

Cossos Pink Floyd

Coses que es troben navegant (ja no recordo on)... Quina bona combinació!

musiqueta inadequada - trucada en espera

Tal com està l'economia i amb la gent acollonida per la que està caient, encara hi ha graciosos a companyies de caràcter més o menys públic que per entretenir la espera al telèfon et posen la música de Titànic. Com per recordar-te que això s'està enfonsant i que t'agafis fort allà on puguis.




I això em recorda el mal rollo que m'agafava quan trucant a un proveidor sonava la música de "El Golpe" com avisant-me: "te la fotrem", "t'estafarem i ni te'n adonaràs"...


Nosaltres i Ells

Fa 25 anys a Catalunya conviviem amb tot de gent provinent de la resta d'Espanya i teníem molt clar qui erem Nosaltres i quí eren els Altres.

Avui dia, amb més d'un 15% d'immigració extrangera, aquells Altres ja són Nosaltres perque uns nous Altres els han substituit.

Quí haurà de venir perque també acabem considerant aquests Altres com Nosaltres???
Coses que es pensen després de veure District 9 i Alien Nation

dilluns, 10 de maig de 2010

jovent per la independència i el socialisme

No m'hi havia acabat de fixar en aquests, i això que alguns ja duen temps enganxats. És bo veure que encara queda gent jove amb ganes de canviar coses tot i que em pensava que el rollo marxista ja havia evolucionat cap a altres formes més d'acord amb els temps que corren. Però no. Segueixen amb l'adoctrinament de sempre. Ja els hi passarà (espero).



Nous voltors

Nous voltors planen sobre la Vila...
Les immobiliàries ja han marxat. Després d'endur-se els talls més tendres de la nostra vila a la qual han estat assetjant i escorxant durant els últims anys, en poc temps totes les grans franquícies immobiliàries han plegat.
Ara, quan només en queda la carcanada pelada, nous voltors estan arribant atrets per la ferum de les restes de riquesa que poden quedar desades en capses de puros al fons de calaixos.
És la nova febre de l'or. En poc més d'un mes, 3 establiments d'aquest tipus s'han instal·lat, o estan a punt de fer-ho, al centre disposades a escurar fins on puguin el patrimoni dels convilatans.
Quina deu ser la següent fase?

El libro de Eli - Hugues Bros. - 2009

A priori m'atreia la peli però al final ha resultat ser un bodrio. És una mena de western postapocalíptic rollo Mad Max 2 amb Denzel Washington en el paper de Llanero Solitario desencisat. L'estètica està molt cuidada però al final acaba en això. O ni això, perque molts dels efectes hi estan posats per força, com la càmera lenta per la fletxa al principi. La trama és simple i una mica embafadora per les seves referències religioses i no la salva l'interpretació d'actors de la categoria del ja anomenat Denzel Washington o Gary Oldman que fa un paper de dolent que tira a ridícul. Ni el desaprofitat Tom Waits al que veure'l darrera d'un taulell m'ha recordat el seu paper a Rumble Fish - La Ley de la Calle.
Vaja, que la última del cap de setmana m'ha decebut.

diumenge, 9 de maig de 2010

District 9 - Neill Blomkamp 2009

Aparent història de ciència ficció que més aviat és una crítica a la xenofòbia i l'apartheid aguditzada pel fet de situar l'acció a Sudàfrica. El muntatge com si fos un reportatge la fa encara més original. Recomanable

Un hombre serio - Joel i Ethan Cohen 2009

Cap de setmana cinematogràfic... Història un tant kafkiana, molt a l'estil Cohen Bros. d'un tipus al que li surt tot malament.

dissabte, 8 de maig de 2010

Los hombres que miraban fijamente a las cabras

Acabo de veure aquesta entretinguda comèdia que tracta de l'intent d'utilització dels poders psiquics per l'exèrcit nordamericà i que sembla que té més de real del que em podia imaginar. Humor del que passa fi.

dijous, 6 de maig de 2010

campanya JNC


Adhesius de força gran format que està penjant la JNC per la Vila.

futbolin

compres una bossa de ganxitos a la canalla i això és el que se'ls acut... (Potser em traeix el subconscient però, oi que els del Barça tenen el ganxito més llarg?)

Chuck Norris és gran

chaos vs order

via http://originalsinsi.wordpress.com/2010/02/23/155/

pensaments

"He nacido en un tiempo en que la mayoría de los jóvenes habían perdido la creencia en Dios, por la misma razón que sus mayores la habían tenido: sin saber por qué. Y entonces, porque el espíritu humano tiende a criticar porque siente, y no porque piensa, la mayoría de los jóvenes ha elegido a la Humanidad como sucedáneo de Dios. Pertenezco, sin embargo, a esa especie de hombres que están siempre al margen de aquello a lo que pertenecen, no ven sólo la multitud de la que son, sino también los grandes espacios que hay al lado. Por eso no he abandonado a Dios tan ampliamente como ellos ni he aceptado nunca a la humanidad. He considerado que Dios, siendo improbable, podría ser, pudiendo, pues, ser adorado; pero que la Humanidad, siendo una mera idea biológica, y no significando más que la especie animal humana, no era más digna de adoración que cualquier otra especie animal.”

-Fernando Pessoa

caçat a: http://nicolasprieto.tumblr.com/page/5