dijous, 29 de setembre de 2011

dilluns, 19 de setembre de 2011

tabac Nord-Coreà de luju

Els xinesos es van apropant poc a poc a les tendències occidentals i cada vegada en trobes més que han deixat de fumar. Però els que fumen, fumen, i tenen la mania de convidar-te cada vegada que encenen un cigarret amb la qual cosa, entre uns i altres acabes fumant el doble del que voldries.
A sobre, per no fer-los un despreci, no goses a dir-los que el que t'agrada és el Chester blau i que trobes molt empalagoses les seves marques.
Però de tant en tant n'ensopegues un que el trobes bo i tot. Aquest és el cas d'aquesta marca, curiosament nord-coreana, amb aquest paquet daurat tant luxós, daurat i gravat, que vaig bescanviar per un dels meus blaus amb un conegut.
Això si que és categoria i no aquella xavalla dels Winstons i els Camels...

el somriure del cobrador

Sempre m'havia sorprès el somriure d'orella a orella que lluïen TOTS els cobradors de l'autopista que passa per Qingdao i va cap a l'interior del pais. Tanta simpatia no l'havia vist mai a Europa!
A la llarga m'he adonat que deu ser quelcom que apareix al seu llibre d'estil i que deuen tenir alguna mena de rayo destructor apuntant-los directament al cap que els pot fulminar així que deixen d'ensenyar les dents.

dimarts, 13 de setembre de 2011

delícies xineses

Es podria dir que els xinesos s'ho mengen tot i anar a un restaurant on tenen l'oferta a la vista és un espectacle visual. La veritat és que hi ha coses que no m'atrauen gens i puc passar perfectament sense tastar larves, crisàlides, xitxarres, cucs i sangoneres però segurament que si m'ho posen davant en un plat, com a mínim ho tastaria. I més si tenia clavats els ulls dels 5 ò 6 amfitrions esperant que fes el saque d'honor del plat...


Aquesta mena de cucots rosats se'ls mengen crus tallats a rodanxetes en plà sashimi. Tampoc cal...


Però, per sort, quan és l'hora de passar la comanda, pots demanar coses tan apetitoses com les d'aquí a sota.




diumenge, 4 de setembre de 2011

Tsingtao

Una gran cervesa tipus lager feta a Xina des de que el 1903 uns emprenedors alemanys la van començar a produir.
El format comú és l'ampolla de vidre de 600 ml i ben freda és fantàstica. El problema és que els xinesos tenen la mania de demanar tota la beguda de cop i entre que ja no la serveixen gaire freda i que s'està una estona a sobre de la taula, te la acabes bevent una mica massa tèbia pel meu gust.
La d'avui estava perfecta.