diumenge, 30 d’octubre de 2011

això s'haurà de veure

De vegades descobrim un llibre i un autor als llocs més insospitats.
Aquest el vaig descobrir durant l'enterrament d'una persona estimada i ja friso per llegir-lo.


"potser la mort
és el millor de la vida
Això s'haurà de veure"

L'illa de l'última veritat de Flàvia Company
.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

funeral xinès

Per aquests verals sovint es comenta, mig en broma, que amb la quantitat de xinesos que viuen amb nosaltres, és estrany que no es vegi mai cap enterrament xinès... I la veritat és que jo no n'he vist mai cap aquí. I fa ben poc no n'havia vist mai cap enlloc.

Fins el passat setembre. Estava visitant uns tallers a una zona rural prop de Tianjin i al entrar a un poblet, ens van trobar de cara una comitiva encapçalada per un grup de músics bufant una mena de gralles estridents als que seguien tot de gent amb uns barrets i unes bufandes blanques. Una festa major de poble! vaig pensar i en preguntar-ho em van dir, tot seriosos, que es tractava d'un funeral. No recordava que el blanc és el color del dol a aquella cultura.



Llegint sobre el tema m'he trobat amb una història sorprenent.
A la Xina, com aquí, la quantitat de gent que acudeix al funeral d'algú és un indicador del grau d'estimació i popularitat del personatge difunt. Per això, a algunes zones, hi ha famílies que, per augmentar el nombre de presents als funerals dels seus parents, lloguen strippers que munten els seus numerets per a l'alegria del veïnat que hi acudeix en massa. El tema ha suscitat un debat que ha sortit a la premsa a les zones afectades. Aquesta part dels funarals no he tingut l'oportunitat de conèixer-la. casum-ronda...

(què hi deu haver allà al darrera que ningú mira a la ballarina?) 


dimecres, 26 d’octubre de 2011

dissabte, 22 d’octubre de 2011

dissabte, 15 d’octubre de 2011

gin-tònic

L'evolució de la base dels meus gin-tònics:

anys 80


anys 90



anys 00


anys 10

Estic en període de proves
.

Don't stop me now

dimecres, 12 d’octubre de 2011

el graffiti és art?

Dues imatges que de manera diferent volen fer reflexionar sobre si el graffiti, o l'art anònim i de carrer, és art. Personalment em quedo amb la segona.



diumenge, 9 d’octubre de 2011

fuck the police

No sé perquè però cada vegada que veig pintades com aquesta...


em venen al cap imatges com aquesta...


i  no crec pas que sigui la intenció del missatge, oi?...


El graffiti és al carrer del Nord de Vilafranca
La dona poli la he tret d'aquí
.


Tianjin. Un dels nous restaurants amb cuina regional (en aquest cas de Mongòlia) i decoració molt moderna, al gust occidental: espai ampli, mobles llisos, sense floritures, ni granats i daurats. decorat amb grans cartells pop-art, gran làmpara (*) de disseny a sobre de la taula i carta cuidadíssima combinant fotos de paisatges esteparis amb les dels plats. L'ambient fantàstic i el menjar també. Però el que més em sorprèn és que, per picar, mentre passem la comanda, ens porten uns cistells amb pipes. Fantàstica postal, una colla de xinesos, i un català, menjant pipes al voltant de la taula d'un restaurant força luxós a la Xina...
Sembla ser que a la zona es cultiva força gira-sol i es mengen les pipes com nosaltres, torrades i lleugerament salades.


(*) no em faran posar làmpada; no em surt ni per escrit.


Per cert, bonica ciutat Tianjin. Mireu-ne algunes fotos