diumenge, 27 de setembre del 2009

castellers franquistes

Durant la dictadura franquista moltes tradicions no van desapareixer però es van veure obligades a adaptar-se a les posades en escena del règim. Aquesta imatge de l'enxaneta d'un pilar fent una aleta un tant encarcarada me'n sembla una bona mostra

Dalí taurí

Directament des dels anys 80 m'ha aparegut al fons d'un calaix una carpeta plena d'imatges que em van interessar o colpir per aquelles dates. Revisant-les, un bon grapat m'han semblat interessants encara ara, com les dels toros que vaig publicar ahir, aquesta de Dalí que hi té molt a veure i les que penjaré a continuació.
Dalí era un geni i tot ell podia ser una posada en escena. Aquesta foto m'agrada especialment per l'expressió del seu rostre, que sembla voler reflectir la ràbia del toro en que s'ha transformat modificant l'angle del seu engominat bigoti, quan s'encara amb el torero que l'espera per fer-li la pell. Fantàstic

Sorprenent Banda de Möbius




Crueltat i hipocresia

Ens horroritzem devant la crueltat exercida sobre la humanitat o la animalitat en general. Devant d'una corrida de toros ens preguntem per què s'ha de ser tant bèstia. Què té que veure la cultura i la tradició amb la tortura i el sadisme. Però devant d'un filet de vedella o d'un pollastre a l'ast molt pocs s'esgarrifen.

Tots hem vist granges i sabem les condicions de cria d'aquests animals al llarg de TOTA la seva vida. I ens sembla normal perque ja ens va bé. I, a més, això no s'anuncia ni els carnissers surten a les revistes del cor...
Aquestes vinyetes de El Jueves (març de 1981) reflecteixen molt bé aquesta hipocresia.


Des del punt de vista català, a més, això dels toros té un regust a Espanyol que s'aprofita com a fet difereciador quan Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat amb gran tradició taurina. Com si per ser català t'hagués d'agradar més l'hoquei patins que el futbol...


Qualsevol es veu amb cor d'anar contra el torturador José Tomàs o l'explotador ramader extremeny tal-i-tal, però quí té valor d'anar contra els honrats criadors catalans? Estables i granges de vedelles, porcs, pollastres, ànecs, ... Massificació. Condicions de temperatura, espai, humitat, alimentació, calculades matemàticament per aconseguir el màxim rendiment... Una ong, vaja...


M'horroritza la crueltat. No soc antitaurí. de fet m'agraden les corrides però abomino de que es faci mal a l'animal. Sense sang no seria el mateix, segons els puristes. No, no seria el mateix. Seria millor.
Però al mateix temps m'agrada menjar carn. Ho he de fer. L'evolució ha conduït a la humanitat a fer-ho. És la forma ràpida d'obtenir l'energia que necessitem per viure. Podria sortir a caçar, però no ho faig. Podria criar de manera respectuosa el meu bestiar a la terrassa de casa, però no ho faig. Vaig a comprar a la carnisseria o al super. I busco bon preu. Jo també soc un hipòcrita.


imatges: El Jueves nº 196, març 1981

dissabte, 19 de setembre del 2009

el nou finançament català

Es molt bona l'explicació i molt entenedora respecte el nou sistema de finançament :

Os explico esto de la financiación con cervezas para que lo podáis entender.

Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza.

La cuenta total de los diez hombres es de 100 €.

Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:

Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.

El 5º paga 1€.

El 6º paga 3€.

El 7º paga 7€.

El 8º paga 12€.

El 9º paga 18€.

El 10º (el más rico) paga 59€.

A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema:
"Ya que ustedes son tan buenos clientes," les dijo, "Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora costarán 80 €."

El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.

Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto.

Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno recibiese una porción justa?

Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€. Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.

El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).

El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: (ahorro 33%)

El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: (ahorro 28%).

El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: (ahorro 25%).

El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: (ahorro 22%).

El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:(ahorro 16%).

Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes: los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también.

Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.

"Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados," dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo "Pero él recibió 10!"

"Sí, es correcto," dijo el 5º hombre. "Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo."

"Verdad!!" , exclamó el 7º hombre. "¿Por qué recibe él 10€ de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!"

"Un momento!", gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. "Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!"

Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.

La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante: Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta.

Y así es, los catalanes son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas.
La comunidad que paga más impuestos son los que deberian recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, atáquenlos por ser los que más producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más.
De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera es algo más amigable.

Para quienes comprenden, no es necesaria una explicación.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Col·laboració / Implicació

Un bon exemple: en un plat d'ous amb xorisso, la gallina hi col·labora i el porc s'hi implica.


dimecres, 2 de setembre del 2009

La Rambla de Sant Francesc... per Festa Major !!!

Aquest any que no s'ha fet cap espectacle a la Rambla el seu aspecte ha estat desolador. El 31 a les 11 de la nit, davant del Casino, hi havia tant poc ambient com es veu a l'imatge, més pròpia d'un dimecres qualsevol d'hivern a l'hora de plegar que d'una festa que hi convocava tanta gent. Esperem la finalització de les obres per poder recuperar un dels principals espais de la vila. Amén.

dimarts, 1 de setembre del 2009

proteccions per actes de foc

Sovint hem comentat perque les botigues són tant cutres a l'hora de protegir els seus aparadors quan es fan actes de foc. Cartrons aprofitats i mal tallats. Plàstic adhesiu en el millor dels cassos.
Què els costaria fer unes planxes de fusta, a mida dels vidres. Podrien aprofitar per a pintar-hi el nom de l'establiment, o motius festius, per a decorar-les. Quedaria molt més decent i donaria una imatge més polida de la vila i del mateix comerç.



Aquí han cobert els cartrons amb una tela de denim que queda molt millor. Oi?