dimecres, 6 de juliol del 2011

més de professors i maestros

Encara queda gent amb problemes? Però que no estan al corrent de la gran quantitat de professors que ho arreglen tot?

Aquest Ibrahima és nou a la plaça (tot i que es vanta de ser el més antic), i ofereix un parell de coses d'allò més temptadores:
"Ver a sus enemigos de rodillas"... Mmmm, interessant...
"hombres i mujeres estaran a sus pies"... Ve a ser una variant de l'anterior però més còmoda perquè en comptes d'agenollats els pots tenir asseguts o estirats.
"conseguir que tu pareja sea fiel y sumisa a tu voluntad". "A tu voluntad" vol dir que es pot connectar i desconnectar la fidelitat i la submissió? Cal?
Cal destacar l'estrany us que fa dels signes de puntuació i les majúscules, i els canvis del tu al vostè.


El Mando és una altra història. Aquest ha heredat o li ha traspassat el xiringuito el Profesor Fanta, el dels caps de boc i els cavalls ballarins sevillanos. Ha fet un nyap per aprofitar la targeta canviant el nom, sense molestar-se a buscar la mateixa font, i fent desapareixer la paraula "africano" del darrere de "el maestro chaman", allargassant aquestes 3 paraules per omplir el buit. Ara dubto si és que el Mando no és africà o ho és però no vol que se sàpiga...


Aquí podeu veure la targeta original del Fanta i també la del Maestro Alfa que a dia d'avui segueix en actiu i em sembla que és el que ens està durant més
.

nadie sabe nada de gatos persas

M'ha agradat aquesta peli. Amb l'excusa d'explicar les peripècies que passen un parell de músics indie per muntar un grup amb el que sortir de gira pel mon, fa un repàs quasi documental del panorama rockero de Teheran, amanit amb una gran quantitat d'imatges de la vida quotidiana de la ciutat. I és que el panorama és molt dur per aquella banda de mon, ja que la censura i la pressió policial i religiosa converteix en underground a qualsevol que faci música amb un aire mínimament occidental i en un acte de rebel·lia el muntar una festeta a casa. I en el cas de les dones la repressió és molt més contundent.
M'ha agradat

diumenge, 3 de juliol del 2011

subhasta de peix a la llotja de St. Carles de la Ràpita

A la última subhasta a la que havia assistit, ja fa molt de temps, encara hi havia aquella figura del subhastador que anava recitant els preus a la baixa fins que algú l'aturava acceptant el preu i quedant-se el lot.
Ara veig que això ha desaparegut. Intentaré explicar el procés en imatges tal com l'he entès:

Arribada de les barques



Es descarrega el peix i s'entra a llotja pel mateix ordre d'arribada de les barques a port





Les caixes degudament identificades amb la varietat i el nom de la barca es posen a la cinta contínua que entra a la sala de subhastes.


A la cinta es pesa cada caixa i la passa per sota d'una càmera que en treu una imatge que es projecta per una pantalla a sobre de la qual s'indica el nom de la barca, la varietat, el preu de sortida, el pes i el total de caixes del lot.


Tot seguit comença a disminuir el preu fins que algun comprador l'atura per mitjà d'un comandament a distància, moment en el que el preu s'atura i apareix en pantalla el nom del comprador i el cost total del lot adquirit. Aquesta informació s'imprimeix en una etiqueta que es deixa caure dins de la caixa que a continuació segueix el seu camí cap a la sortida.


 A la sortida s'agrupen les caixes per compradors, s'hi posa gel i, suposo que prèvia liquidació del seu import, la mercaderia és retirada pels seus nous propietaris.

dissabte, 2 de juliol del 2011

indignació veïnal a Peníscola

Hi ha situacions difícils d'entendre com la que ha portat a uns veïns a penjar aquest rètol a la porta de casa seva.
Se'm plantegen diverses preguntes:
Si la construcció s'ha fet per l'article vint-i-nou, no seria el més normal que l'autoritat la fes enderrocar?
Si no s'ha fet així, no serà que és "legal" i, per tant, sobra el rètol?
O és que potser l'autoritat l'ha autoritzat de forma irregular?
I si aquest fos el cas, o la sospita, com és que no es menciona a la pancarta?


Aquesta és l'escala motiu de la queixa.


I jo em pregunto, si no s'hagués fet aquesta escala, com cony s'entraria a aquest edifici?
.

pernil dolç (de sucre)

A casa sempre s'ha distingit entre el "dolç de sucre" i el "dolç de sal", és a dir entre un excés de sucre i una manca de sal.
El fet de no diferenciar entre aquests dos conceptes deu haver provocat l'error a la carta d'una pizzeria a Les Cases d'Alcanar.


El nom correcte en francès és jambon cuit i en anglès és ham o cooked ham.
Vet-ho aquí...
.

primer xàfec d'estiu


Primer xàfec de l'estiu. A la terrassa del tancat el gotallam repica contundent sobre els tendals de les terrasses i les fulles dels tarongers i s'endú avall la pols que ens ha acompanyat aquests darrers dies omplint l'ambient d'aquella olor pastosa barreja de fang i de les essències de les diverses plantes que ens envolten.
El piular dels pardals, els xiscles de les orenetes i les falzies i els xiulets dels estornells queden ofegats pel brogit de l'aiguat. Ja no se sent el rum-rum de les bombes d'aigua ni la remor llunyana dels vehicles circulant per la carretera de la costa. Les gavines segueixen a l'aire. No semblen especialment impressionades acostumades com estan al batre de les ones en tempestes desfermades dins del mar. Però volen més baix.
Quan el ruixat s'esvaeix, tant de sobte com ha començat, l'aire és més net, la vista abasta més enllà i més nítidament cap a la banda de mar, tot i que la ratlla de l'horitzó ha desaparegut totalment, dubtosa d'on ha de marcar la separació entre l'aigua de mar i l'aigua de cel.
.