diumenge, 25 de desembre de 2011

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt - Daniel Closa i Autet

52/100 regeneració d'òrgans

Al llarg del nostre desenvolupament embrionari, les nostres cèl·lules proliferen per a formar tots els teixits i òrgans. I tota la informació que requereixen per a fer-ho està continguda dins del seu material genètic que en determinats moments s'activa per a formar un genoll o un ronyó de la mida correcte, al lloc correcte i connectat adequadament a la resta de l'organisme. Però en altres moments roman inactiu. La investigació en aquest camp podria trobar la manera d'activar aquests gens perquè es posessin en marxa quan per accident es perdés algun membre o òrgan, o fos necessari reemplaçar-lo en cas de problemes.

Aquest és un dels 100 enigmes o temes que aquest llibre planteja agrupats per diferents camps del coneixement: "als límits de l'espai i el temps", "el sistema solar i la Terra", "la vida", "els humans", "la salut", "mirant al passat" i "tecnologies i abstraccions".

És veritat que les preguntes que ens fem diuen tant de la nostre forma de mirar el món com les respostes que ja coneixem.
.

.

dilluns, 19 de desembre de 2011

aquest Nadal regala Sexe Oral


Cal ser generós i ecològic:
És un regal que...
no contamina
no genera escombreries
no consumeix recursos naturals no renovables
fa feliç a qui el rep

Visiteu l'autor a http://listocomics.com/
.

dimarts, 13 de desembre de 2011

l'illa de l'última veritat - Flàvia Company

El com vaig descobrir aquest llibre és una cosa ben curiosa que vaig explicar aquí.
El cas és que finalment el vaig comprar i la seva lectura no m'ha decebut gens.
Aquestes són algunes frases que hi podem llegir:


... la gent sempre es beu en forma d'alcohol les coses per a les quals no troba solució.
- - oo - -

És fàcil que la gent no es posi d'acord quan es tracta de morir. Tampoc quan es tracta de viure. És fàcil que la gent no es posi d'acord.
- - oo - -

Hi ha secrets amb què es pot viure, però amb què no es pot morir.
- - oo - -

potser la mort és el millor de la vida. Això s'haurà de veure.
- - oo - -




http://www.llegirencasdincendi.es/2011/07/lilla-de-lultima-veritat-flavia-company/
.

dilluns, 12 de desembre de 2011

diumenge, 11 de desembre de 2011

dubtes existencials

Els astres no hi han guanyat res,
amb la meva presencia aquí.
I no s'acreixerà llur glòria
quan jo desaparegui.
I poso les dues orelles per testimoni
que mai ningú no ha sabut dir-me
per què m'han fet venir
i per què em faran marxar.

Khayyam (1042-1131)
Poeta iranià


Llegit a "Pollastre amb prunes" de Marjane Satrapi


També hi llegeixo:
No n'hi prou a viure per estar viu
.

en globus

Avui finalment calendari i condicions meteorològiques ens han permès fer el vol en globus que teniem pendent des del mes de maig. La possibilitat de veure els tan coneguts paisatges de la vila i de la comarca des d'una altra perspectiva és el que més m'ha agradat d'aquesta experiència i això sol paga el viatge. Fer-ho acompanyat d'un grapat de bons amics ja és un luxe.



Voleu en un globus D.O.Penedès!
http://www.elis-elis.cat/

diumenge, 4 de desembre de 2011

senat

El Senat hauria de ser la representació de les comunitats autònomes davant de l'estat. L'actual funció de segon filtre, estant composat de representants dels partits polítics i amb pràcticament la mateixa proporció que el Congrés de Diputats, és inútil i prescindible.


dimarts, 29 de novembre de 2011

delicies xineses

Ja deu fer 20 anys que viatjo regularment a la Xina i una de les coses que no deixa de sorprendre'm és la varietat de la seva oferta gastronòmica.
A molts dels restaurants s'exposa els productes que ofereixen, no tan sols el peix i el marisc, com és freqüent veure aquí, sinó tota la resta de plats, de manera que es passa la comanda abans de seure a taula, tot passejant entre carns, peixos, verdures, bolets, algues, insectes i sopes presentats en diferents combinacions de manera que es pot apreciar la quantitat i qualitat, a més del preu, de l'àpat que et serviran.
Com que les tries son llargues i prefereixo que les facin els acompanyants locals, mentre discuteixen i decideixen jo aprofito per tombar fent el guiri amb la càmera per descobrir nous plats.
I al darrer viatge vaig veure una cosa que no havia vist mai. Al costat de raps i llobarros s'oferia llom i cua de cocodril... No sé pas de quina especie es tractava ni quina preparació se li feia, però allà estava per a qui li pogués interessar.



És curiós també com poden convertir el que per a nosaltres és una deixalla en un plat amb entitat així que és fàcil que t'ofereixin espines de peix (fregides), ossos amb molt poc tall, potes de gallina, llengües d'ànec o caps de peix (alguns ben grans com els de la foto).


O caps i colls d'ànec. D'aquests caps n'he menjat darrerament. Ens els van servir suposo que rostits, partits pel mig i bastant picants de pebre i bitxo. I apa... feina per una estona d'anar escurant el poc tall que tenen: una mica de galta, la llengua, el cervell i tota la pell que es pugui arrencar al voltant del crani i el bec.

diumenge, 27 de novembre de 2011

immortalitat

La immortalitat es materialitza en la transmissió del codi genètic de pares a fills. Mentre es mantingui la reproducció en una línia familiar, aquesta identitat genètica restarà immortal.
I possiblement que això sigui tot.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

això s'haurà de veure

De vegades descobrim un llibre i un autor als llocs més insospitats.
Aquest el vaig descobrir durant l'enterrament d'una persona estimada i ja friso per llegir-lo.


"potser la mort
és el millor de la vida
Això s'haurà de veure"

L'illa de l'última veritat de Flàvia Company
.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

funeral xinès

Per aquests verals sovint es comenta, mig en broma, que amb la quantitat de xinesos que viuen amb nosaltres, és estrany que no es vegi mai cap enterrament xinès... I la veritat és que jo no n'he vist mai cap aquí. I fa ben poc no n'havia vist mai cap enlloc.

Fins el passat setembre. Estava visitant uns tallers a una zona rural prop de Tianjin i al entrar a un poblet, ens van trobar de cara una comitiva encapçalada per un grup de músics bufant una mena de gralles estridents als que seguien tot de gent amb uns barrets i unes bufandes blanques. Una festa major de poble! vaig pensar i en preguntar-ho em van dir, tot seriosos, que es tractava d'un funeral. No recordava que el blanc és el color del dol a aquella cultura.



Llegint sobre el tema m'he trobat amb una història sorprenent.
A la Xina, com aquí, la quantitat de gent que acudeix al funeral d'algú és un indicador del grau d'estimació i popularitat del personatge difunt. Per això, a algunes zones, hi ha famílies que, per augmentar el nombre de presents als funerals dels seus parents, lloguen strippers que munten els seus numerets per a l'alegria del veïnat que hi acudeix en massa. El tema ha suscitat un debat que ha sortit a la premsa a les zones afectades. Aquesta part dels funarals no he tingut l'oportunitat de conèixer-la. casum-ronda...

(què hi deu haver allà al darrera que ningú mira a la ballarina?) 


dimecres, 26 d’octubre de 2011

dissabte, 22 d’octubre de 2011

dissabte, 15 d’octubre de 2011

gin-tònic

L'evolució de la base dels meus gin-tònics:

anys 80


anys 90



anys 00


anys 10

Estic en període de proves
.

Don't stop me now

dimecres, 12 d’octubre de 2011

el graffiti és art?

Dues imatges que de manera diferent volen fer reflexionar sobre si el graffiti, o l'art anònim i de carrer, és art. Personalment em quedo amb la segona.



diumenge, 9 d’octubre de 2011

fuck the police

No sé perquè però cada vegada que veig pintades com aquesta...


em venen al cap imatges com aquesta...


i  no crec pas que sigui la intenció del missatge, oi?...


El graffiti és al carrer del Nord de Vilafranca
La dona poli la he tret d'aquí
.


Tianjin. Un dels nous restaurants amb cuina regional (en aquest cas de Mongòlia) i decoració molt moderna, al gust occidental: espai ampli, mobles llisos, sense floritures, ni granats i daurats. decorat amb grans cartells pop-art, gran làmpara (*) de disseny a sobre de la taula i carta cuidadíssima combinant fotos de paisatges esteparis amb les dels plats. L'ambient fantàstic i el menjar també. Però el que més em sorprèn és que, per picar, mentre passem la comanda, ens porten uns cistells amb pipes. Fantàstica postal, una colla de xinesos, i un català, menjant pipes al voltant de la taula d'un restaurant força luxós a la Xina...
Sembla ser que a la zona es cultiva força gira-sol i es mengen les pipes com nosaltres, torrades i lleugerament salades.


(*) no em faran posar làmpada; no em surt ni per escrit.


Per cert, bonica ciutat Tianjin. Mireu-ne algunes fotos

dijous, 29 de setembre de 2011

dilluns, 19 de setembre de 2011

tabac Nord-Coreà de luju

Els xinesos es van apropant poc a poc a les tendències occidentals i cada vegada en trobes més que han deixat de fumar. Però els que fumen, fumen, i tenen la mania de convidar-te cada vegada que encenen un cigarret amb la qual cosa, entre uns i altres acabes fumant el doble del que voldries.
A sobre, per no fer-los un despreci, no goses a dir-los que el que t'agrada és el Chester blau i que trobes molt empalagoses les seves marques.
Però de tant en tant n'ensopegues un que el trobes bo i tot. Aquest és el cas d'aquesta marca, curiosament nord-coreana, amb aquest paquet daurat tant luxós, daurat i gravat, que vaig bescanviar per un dels meus blaus amb un conegut.
Això si que és categoria i no aquella xavalla dels Winstons i els Camels...

el somriure del cobrador

Sempre m'havia sorprès el somriure d'orella a orella que lluïen TOTS els cobradors de l'autopista que passa per Qingdao i va cap a l'interior del pais. Tanta simpatia no l'havia vist mai a Europa!
A la llarga m'he adonat que deu ser quelcom que apareix al seu llibre d'estil i que deuen tenir alguna mena de rayo destructor apuntant-los directament al cap que els pot fulminar així que deixen d'ensenyar les dents.

dimarts, 13 de setembre de 2011

delícies xineses

Es podria dir que els xinesos s'ho mengen tot i anar a un restaurant on tenen l'oferta a la vista és un espectacle visual. La veritat és que hi ha coses que no m'atrauen gens i puc passar perfectament sense tastar larves, crisàlides, xitxarres, cucs i sangoneres però segurament que si m'ho posen davant en un plat, com a mínim ho tastaria. I més si tenia clavats els ulls dels 5 ò 6 amfitrions esperant que fes el saque d'honor del plat...


Aquesta mena de cucots rosats se'ls mengen crus tallats a rodanxetes en plà sashimi. Tampoc cal...


Però, per sort, quan és l'hora de passar la comanda, pots demanar coses tan apetitoses com les d'aquí a sota.




diumenge, 4 de setembre de 2011

Tsingtao

Una gran cervesa tipus lager feta a Xina des de que el 1903 uns emprenedors alemanys la van començar a produir.
El format comú és l'ampolla de vidre de 600 ml i ben freda és fantàstica. El problema és que els xinesos tenen la mania de demanar tota la beguda de cop i entre que ja no la serveixen gaire freda i que s'està una estona a sobre de la taula, te la acabes bevent una mica massa tèbia pel meu gust.
La d'avui estava perfecta.

dimecres, 17 d’agost de 2011

La Catània Madrilenya

A l'aeroport de Barajas vaig descobrir l'autèntica catània madrilenya.
D'aparença molt semblant a la vilafranquina, suposo que deu ser feta de la mateixa manera, i degudament embolicada amb tots els símbols turístics de la Villa y Corte, es distribueix en expositors a les botigues duty free. No recordo el fabricant però no era cap dels locals. La distribució corre a càrrec de jordi nogués, especialistes en aquest tipus de productes de "souvenir". Ves si no podrien vendre porras envasades al buit que seria més propi de la zona...


Les autèntiques: A cal Cudié o a ca la Garrelleta. 
Últimamament Casanella s'ha apuntat també al carro, innovant en varietats i presentacions
.

dijous, 11 d’agost de 2011

Bombai

En cap altre lloc he vist, mirant des de la finestra d'un hotel, voltors, en lloc de pardalets, saltironejant per les branques dels arbres del carrer.

dilluns, 8 d’agost de 2011

més maestros

Segueix la plaga. Aquest Sibide, en un alarde de xuleria, ja ens diu d'entrada que "primero el trabajo y luego pagar". Això et dona confiança, oi? De totes maneres, vols dir que els altres cobren per endavant...? Doncs per si això et sembla poc encara afegeix: "si hay algun problema en el año se puede volver". Un any de garantia, tu... Ara si que ja te la meva confiança absoluta.


I què hem de dir del Waly? Tants anys buscant-lo la canalla, amb la seva samarreta de ratlles, i resulta que estava fent un curset de vident... D'aquest em quedo amb la frase "resultados más rápidos que mis espiritus". Aspelusnant!

dimecres, 6 de juliol de 2011

més de professors i maestros

Encara queda gent amb problemes? Però que no estan al corrent de la gran quantitat de professors que ho arreglen tot?

Aquest Ibrahima és nou a la plaça (tot i que es vanta de ser el més antic), i ofereix un parell de coses d'allò més temptadores:
"Ver a sus enemigos de rodillas"... Mmmm, interessant...
"hombres i mujeres estaran a sus pies"... Ve a ser una variant de l'anterior però més còmoda perquè en comptes d'agenollats els pots tenir asseguts o estirats.
"conseguir que tu pareja sea fiel y sumisa a tu voluntad". "A tu voluntad" vol dir que es pot connectar i desconnectar la fidelitat i la submissió? Cal?
Cal destacar l'estrany us que fa dels signes de puntuació i les majúscules, i els canvis del tu al vostè.


El Mando és una altra història. Aquest ha heredat o li ha traspassat el xiringuito el Profesor Fanta, el dels caps de boc i els cavalls ballarins sevillanos. Ha fet un nyap per aprofitar la targeta canviant el nom, sense molestar-se a buscar la mateixa font, i fent desapareixer la paraula "africano" del darrere de "el maestro chaman", allargassant aquestes 3 paraules per omplir el buit. Ara dubto si és que el Mando no és africà o ho és però no vol que se sàpiga...


Aquí podeu veure la targeta original del Fanta i també la del Maestro Alfa que a dia d'avui segueix en actiu i em sembla que és el que ens està durant més
.

nadie sabe nada de gatos persas

M'ha agradat aquesta peli. Amb l'excusa d'explicar les peripècies que passen un parell de músics indie per muntar un grup amb el que sortir de gira pel mon, fa un repàs quasi documental del panorama rockero de Teheran, amanit amb una gran quantitat d'imatges de la vida quotidiana de la ciutat. I és que el panorama és molt dur per aquella banda de mon, ja que la censura i la pressió policial i religiosa converteix en underground a qualsevol que faci música amb un aire mínimament occidental i en un acte de rebel·lia el muntar una festeta a casa. I en el cas de les dones la repressió és molt més contundent.
M'ha agradat