dilluns, 30 de novembre del 2009

tril·lerisme oratori

"Sé que esteu convençuts d'haver entès el que penseu que he dit, però no estic segur de que us adoneu de que el que heu escoltat no és el que jo volia dir"
Alan Greenspan

Alfredo Abián, vicedirector de La Vanguardia, el va batejar al seu número de 24/06/08 com a gurú del tril·lerisme oratori en el seu vertent financer...

dimecres, 25 de novembre del 2009

la grip

Seguim amb la paranoia de la grip. Una nova secta està captant acòlits insistentment amb l'ajut de l'estat i les seves institucions sanitàries. La nova religió marca els hàbits higiènics i de relació i els podreu reconeixer per la seva salutació, puny tancat agafat del comunisme, braç semiestirat, a mig camí del gest feixista, i torçant el cap, com volent-lo posar sota l'aixella, a l'estil de les gallines quan s'en van a jaure.
El Periódico 12/09/09

No és una il·lusió òptica, és el teu cervell que falla

Interessant post de Fogonazos

Tintín a l'Antàrtida

En aquesta imatge s'ajunten dues de les meves simpaties. El Tintín, que em va permetre conèixer món i tenir aventures durant la meva joventut, i l'Antàrtida, la darrera frontera, que ens permet encara ara somiar. Em va agradar que Greenpeace utilitzés aquesta imatge per a la campanya.

diumenge, 22 de novembre del 2009

Tricking

El TRICKING és un esport underground relativament nou que combina les arts marcials, la gimnàstica i el breakdance, entre altres activitats, per crear una estètica barreja de tombarelles, girs i patades.



Quercus - stop global warming

Plora, emprenyat, i fes el que puguis



Gràcies: Victor

divendres, 20 de novembre del 2009

hockey taula

Un gran joc equivalent al nostre futbolin que triomfa, com no podia ser d'altra manera, on el hockey-gel és l'esport nacional com Suècia i Canadà. És especialment atractiu perque, a diferència del futbolin, els jugadors dels dos equips poden interactuar, vull dir que tenen punts de contacte i que es poden fer jugades cos a cos. També he descobert als videos que hi ha dierents models de taula que permeten diferents tipus de moviments. Els que teniem a casa era dels que permeten fer correr un jugador per darrera de la porteria i, per tant, cobrir la totalitat del camp. Fa poc el vaig haver de llençar perque, malhauradament, els que es comercialitzen per aquí no són gaire robustos i amb l'emoció del joc s'acaben doblegant les varilles i trencant els suports dels jugadors. En qualsevol cas un joc molt entretingut.





I això deu ser el web d'alguna lliga sueca:

1979



Quina mania tenen alguns de voler alliberar i salvar a qui no ho demana ni ho necessita.

politica i decència

Són decents els nostres polítics? La resolució de la crisi de l'Alakrana ha desencadenat, com és habitual, les crítiques de l'oposició i la marejada general de la ciutadania. Està clar que qualsevol cosa es pot fer millor. I que quasi sempre hi ha més d'una solució per al mateix problema. Però quin sentit de la responsabilitat té qui sistemàticament posa en dubte qualsevol acció o decisió de qui les executa? I això passa mani qui mani. Tots són igual d'indecents.

I en un altre ordre de coses, és decent qui sistemàticament burxa a les ferides de l'opositor com si ell estés net de tota culpa? Especulació, prevaricació, estafa, apropiament indegut, no empastifen d'igual manera a membres de qualsevol partit que hagi ostentat el poder? Són els partits o les persones les que estan empastifades? No seria més decent que els partits s'unisin contra les pràctiques delictives, independentment d'on militessin els malfactors? Podem creure a l'oposició quan diu que vol governar per solventar el que el partit al poder no és capaç si la mateixa oposició quan era al poder no va ser capaç de fer-ho? Hi ha algun partit net d'aquesta merda? No hi ha una gran falta de decència i d'humilitat? Que som ximples tots plegats?

dijous, 19 de novembre del 2009

carpe diem?

Aprofita el dia.
Tenia presents dues interpretacions a aquesta frase d'Horaci que completa seria "Carpe diem quam minimum credula postero" o "Aprofita el dia, no confiïs a demà". Una seria "no deixis per demà el que puguis fer avui", perque demà quí sap on seràs. L'altra, "gaudeix dels plaers de la vida que el futur no l'ha vist ningú". Però el futur que ningú no ha vist, arriba a cada instant, i es fa llarg, i acaba passant factura...
Avui he sentit també que hi ha qui s'ho pren com "gaudeix del que facis, per insignificant que sigui". I això no vol dir que hagis de fer només el que t'agrada o et vé de gust sino que fins i tot de l'activitat a priori més desplaent siguis capaç de treure'n quelcom de bo. I em sembla una bona, encara que difícil, actitud.

En qualsevol cas el temps passa implacable, tempus fugit, com tan bé expressa aquesta pintura de la Nanoo G
http://www.imagekind.com/MemberProfile.aspx?MID=2e7c70fa-a98a-41a2-b861-afb920e69a7c

dimecres, 18 de novembre del 2009

Nollywood

Nollywood és el nom que han donat a la indústria cinematogràica de Nigèria i sembla ser que és una de les 3 més grans del món en nombre de títols llançats anualment al mercat, junt amb Hollywood i Bollywood.
Es diu que, per donar sortida als aparells de video que no comprava ningú, els comerciants nigerians del ram van començar a produïr les seves pròpies pel·licules de temàtica molt local i amb molt baix pressupost. I l'invent els va sortir rodó.

En va parlar El País




Gareth Williams - time is running out

ocupaaaaaat !!!

Una maneta-semàfor us indicarà si el WC al que voleu accedir està o no ocupat.




Una pijada de BRIGHTHANDLE que trobareu aquí

diumenge, 15 de novembre del 2009

Benet Rossell

Parlant per telèfon, vaig deixar de dibuixar estrelletes i resseguir les quadrícules de les llibretes quan vaig veure aquests dibuixets de Benet Rossell

PM
PM
PM

divendres, 13 de novembre del 2009

Franquín - idées noires

Franquín és un autor associat a la meva infantesa amb l'Espiru i el Fantàstic i al Marsupilami i que em va xocar la mala llet que podia tenir quan, més endavant, vaig descobrir les seves idées noires

Massimo Mattioli - Squeak the Mouse

Acostumat com estava a Tom & Jerry i Pixie & Dixie, el descobriment d'aquestes històries em va pertorbar profondament per mostrar amb molta més cruesa la violència que ja apareix a aquelles històries presumtament infantils, donar-hi uns tocs de sexe i fer que, per una vegada, el gat triomfi. Còmic underground publicat aquí per El Víbora.
Aquí una mica sobre l'autor

I aquí una història completa. Conté violència i sexe.

dimecres, 11 de novembre del 2009

mail art - art postal


junichi tsuneoka:

john fellows:


adam koford:

mail art - art postal

A començaments dels 80 vaig descobrir l'art postal i em va semblar una forma d'expressió que s'adaptava bé a les meves circumstàncies en aquell moment, temps de mili i viatges d'estudis. La necessitat d'estar en contacte amb els amics, de sorprendre'ns i de sorprendre ens feia intercanviar tot tipus de correspondència, des de la més convencional a jeroglífics, cal·ligrames, poemes gràfics.
Aquí alguns exemples que he conservat.
planeta de cendra en un cel platejat i sense estrelles - PM, 80's
(fet amb cartró, paper d'alumini, cendra de tabac i cola)

PM, 80's

PM, 80's

cal·ligrama

la llum arribava fins el sostre de la cuina - PM finals dels 70

dimarts, 10 de novembre del 2009

Thomas Bayrle - pop art germànic

Beethoven, sobre la partitura de clar de lluna
Bitte ein pils
M Formation
Orson Welles green, 1971
Conveyorbelt, 2008
$
Maxwell
Anarchy in construction, 1971
Mao, 1966

dilluns, 9 de novembre del 2009

Attila József, poeta hongarès

La vida es una enfermedad mortal
cuyo sombrío desenlace
nadie ha logrado evitar aún.
He vivido;
otros muchos han muerto ya de esto"

amor xoriço


d'aquesta en desconec l'autor però ha de ser un catxondo afamat de mil dimonis

¿Por qué no? Bésale el culo al mono - Nacho Criado

Hi ha imatges que criden l'atenció per elles mateixes però un títol ben trobat n'obre tota una altra dimensió. Aquest n'és un potent exemple.

http://nachocriado.com/index.htm

dissabte, 7 de novembre del 2009

Peugeot 206

Un anunci que sempre m'ha fet gràcia. Recordo que aquest Ambassador era quasi l'únic model de cotxe a la Índia quan hi vam ser, ja fa quasi 20 anys.



Recordo que hi havia algun carrer a Delhi plè de comerços especialitzats en recanvis per aquests cotxes. Podies entrar per una punta de carrer i anar comprant el chasis a una botiga, el motor a una altra, les rodes, els llums, el sistema elèctric, els seients, ... i sortir per l'altra punta amb el cotxe sencer. Avantatges de tenir un sol model... I inconvenients... Per això em a gràcia i puc entendre les ganes que té el noi de l'anunci en convertir el seu cotxe en alguna cosa diferent, més personal. Bé pels creatius de la publicitat.

I aquesta és la cançó sencera.

Fins i tot el cotxe tunejat del clip és del mateix model...