"Sé que esteu convençuts d'haver entès el que penseu que he dit, però no estic segur de que us adoneu de que el que heu escoltat no és el que jo volia dir"
Alan Greenspan
Alfredo Abián, vicedirector de La Vanguardia, el va batejar al seu número de 24/06/08 com a gurú del tril·lerisme oratori en el seu vertent financer...
Seguim amb la paranoia de la grip. Una nova secta està captant acòlits insistentment amb l'ajut de l'estat i les seves institucions sanitàries. La nova religió marca els hàbits higiènics i de relació i els podreu reconeixer per la seva salutació, puny tancat agafat del comunisme, braç semiestirat, a mig camí del gest feixista, i torçant el cap, com volent-lo posar sota l'aixella, a l'estil de les gallines quan s'en van a jaure.
En aquesta imatge s'ajunten dues de les meves simpaties. El Tintín, que em va permetre conèixer món i tenir aventures durant la meva joventut, i l'Antàrtida, la darrera frontera, que ens permet encara ara somiar. Em va agradar que Greenpeace utilitzés aquesta imatge per a la campanya.
El TRICKING és un esport underground relativament nou que combina les arts marcials, la gimnàstica i el breakdance, entre altres activitats, per crear una estètica barreja de tombarelles, girs i patades.
Un gran joc equivalent al nostre futbolin que triomfa, com no podia ser d'altra manera, on el hockey-gel és l'esport nacional com Suècia i Canadà. És especialment atractiu perque, a diferència del futbolin, els jugadors dels dos equips poden interactuar, vull dir que tenen punts de contacte i que es poden fer jugades cos a cos. També he descobert als videos que hi ha dierents models de taula que permeten diferents tipus de moviments. Els que teniem a casa era dels que permeten fer correr un jugador per darrera de la porteria i, per tant, cobrir la totalitat del camp. Fa poc el vaig haver de llençar perque, malhauradament, els que es comercialitzen per aquí no són gaire robustos i amb l'emoció del joc s'acaben doblegant les varilles i trencant els suports dels jugadors. En qualsevol cas un joc molt entretingut.
Són decents els nostres polítics? La resolució de la crisi de l'Alakrana ha desencadenat, com és habitual, les crítiques de l'oposició i la marejada general de la ciutadania. Està clar que qualsevol cosa es pot fer millor. I que quasi sempre hi ha més d'una solució per al mateix problema. Però quin sentit de la responsabilitat té qui sistemàticament posa en dubte qualsevol acció o decisió de qui les executa? I això passa mani qui mani. Tots són igual d'indecents.
I en un altre ordre de coses, és decent qui sistemàticament burxa a les ferides de l'opositor com si ell estés net de tota culpa? Especulació, prevaricació, estafa, apropiament indegut, no empastifen d'igual manera a membres de qualsevol partit que hagi ostentat el poder? Són els partits o les persones les que estan empastifades? No seria més decent que els partits s'unisin contra les pràctiques delictives, independentment d'on militessin els malfactors? Podem creure a l'oposició quan diu que vol governar per solventar el que el partit al poder no és capaç si la mateixa oposició quan era al poder no va ser capaç de fer-ho? Hi ha algun partit net d'aquesta merda? No hi ha una gran falta de decència i d'humilitat? Que som ximples tots plegats?
Tenia presents dues interpretacions a aquesta frase d'Horaci que completa seria"Carpe diem quam minimum credula postero" o "Aprofita el dia, no confiïs a demà". Una seria "no deixis per demà el que puguis fer avui", perque demà quí sap on seràs. L'altra, "gaudeix dels plaers de la vida que el futur no l'ha vist ningú". Però el futur que ningú no ha vist, arriba a cada instant, i es fa llarg, i acaba passant factura...
Avui he sentit també que hi ha qui s'ho pren com "gaudeix del que facis, per insignificant que sigui". I això no vol dir que hagis de fer només el que t'agrada o et vé de gust sino que fins i tot de l'activitat a priori més desplaent siguis capaç de treure'n quelcom de bo. I em sembla una bona, encara que difícil, actitud.
En qualsevol cas el temps passa implacable, tempus fugit, com tan bé expressa aquesta pintura de la Nanoo G
Nollywood és el nom que han donat a la indústria cinematogràica de Nigèria i sembla ser que és una de les 3 més grans del món en nombre de títols llançats anualment al mercat, junt amb Hollywood i Bollywood.
Es diu que, per donar sortida als aparells de video que no comprava ningú, els comerciants nigerians del ram van començar a produïr les seves pròpies pel·licules de temàtica molt local i amb molt baix pressupost. I l'invent els va sortir rodó.
Parlant per telèfon, vaig deixar de dibuixar estrelletes i resseguir les quadrícules de les llibretes quan vaig veure aquests dibuixets de Benet Rossell
Franquín és un autor associat a la meva infantesa amb l'Espiru i el Fantàstic i al Marsupilami i que em va xocar la mala llet que podia tenir quan, més endavant, vaig descobrir les seves idées noires
Acostumat com estava a Tom & Jerry i Pixie & Dixie, el descobriment d'aquestes històries em va pertorbar profondament per mostrar amb molta més cruesa la violència que ja apareix a aquelles històries presumtament infantils, donar-hi uns tocs de sexe i fer que, per una vegada, el gat triomfi. Còmic underground publicat aquí per El Víbora.
A començaments dels 80 vaig descobrir l'art postal i em va semblar una forma d'expressió que s'adaptava bé a les meves circumstàncies en aquell moment, temps de mili i viatges d'estudis. La necessitat d'estar en contacte amb els amics, de sorprendre'ns i de sorprendre ens feia intercanviar tot tipus de correspondència, des de la més convencional a jeroglífics, cal·ligrames, poemes gràfics.
Aquí alguns exemples que he conservat.
planeta de cendra en un cel platejat i sense estrelles - PM, 80's
(fet amb cartró, paper d'alumini, cendra de tabac i cola)
Beethoven, sobre la partitura de clar de lluna Bitte ein pils M Formation Orson Welles green, 1971 Conveyorbelt, 2008 $ Maxwell Anarchy in construction, 1971 Mao, 1966
Un anunci que sempre m'ha fet gràcia. Recordo que aquest Ambassador era quasi l'únic model de cotxe a la Índia quan hi vam ser, ja fa quasi 20 anys.
Recordo que hi havia algun carrer a Delhi plè de comerços especialitzats en recanvis per aquests cotxes. Podies entrar per una punta de carrer i anar comprant el chasis a una botiga, el motor a una altra, les rodes, els llums, el sistema elèctric, els seients, ... i sortir per l'altra punta amb el cotxe sencer. Avantatges de tenir un sol model... I inconvenients... Per això em a gràcia i puc entendre les ganes que té el noi de l'anunci en convertir el seu cotxe en alguna cosa diferent, més personal. Bé pels creatius de la publicitat.
I aquesta és la cançó sencera.
Fins i tot el cotxe tunejat del clip és del mateix model...