dilluns, 28 de juliol del 2008

Pamela David

Com voleu que ens mirem els programes culturals a la TV si no entren per la vista? Quí voleu que faci cas a la Mari Pau Huguet, la Garcia Melero o la Terribas? A veure si n'aprenen les cadenes nacionals i fitxen a una presentadora tal com Deu mana, com han fet a Colòmbia amb aquesta noia. Vols dir que no agafariem afició als debats sobre la evolució de la balança comercial si tinguessin una moderadora de tal calibre? És que volen tenir al poble immers en la ignorància! És que no hi ha dret, home!

I a més sap moure's amb desparpaju la punyetera (imatges de Bar Coyote)



agraïment especial a Turboman

dijous, 24 de juliol del 2008

llàstima de no dur la càmera!

Avui m'he creuat amb un parell de personatges que m'han fet pensar "llàstima de no dur la càmera!".

El primer era un noi sudamericà que duia una samarreta amb una imatge i un missatge que he trobat molt desgraciat. Era molt semblant a la de sota i demostra que al mon hi ha molt de cafre suelto com el que ha tingut la idea, el que ha estampat les samarretes, et que les ha comprat, el que les vesteix, etc...
imatge TaniaPaz a flickr


L'altra era una noia magribina, vestida de la seva manera, amb pantaló llarg, camisa ampla i de màniga llarga, mocador al cap i per això el que m'ha sorprès ha estat la carpeta que duia a sota del braç, plena de logos Playboy... O no sap del que es tracta o li apliquem allò de "lo cortés no quita lo valiente"
imatge WifeyMaterial---x a flickr

dimecres, 23 de juliol del 2008

dimarts, 22 de juliol del 2008

Oppa Novy God (ОПА НОВЫЙ ГОД)

Fa un temps vaig penjar un video d'animació rus que em va encantar no només per l'animació en si (feta amb post-its) sinó també per la música d'aquesta banda de brass. Em va agradar el filtrat d'un tipus de música tant típicament americana pel sedaç de la cultura rusa. Ara he descobert que tenen un espai a myspace i a més he trobat aquest video esbojarrat del grup en acció interpretant aquell tema que es titula una cosa així com "St. Petersburg és més de la meitat de petita que Moscou" (Питер больше чем в два раза меньше чем Москва). I m'he adonat de que he incorporat aquesta peça a la banda sonora de la meva vida (d'això te n'adones quan et trobes xiulant-la o tralarejant-la -existeix aquesta paraula?- en més d'un moment fent les coses més diverses...). A veure si us enganxa com a mí...

Black Dog - Led Zeppelin

Passejant pel Blog del Bolas m'he assabentat de que torna Led Zeppelin i sembla ser que no per un sol concert com la última vegada sinó que faran una gira, segurament el 2009.
Jo... no sé... aquests retorns em fastiguegen una mica... No és que trobi malament que els grups mítics aprofitin la tirada que tenen i en vulguin treure profit. Però a aquests concerts em cauen les pilotes per terra, envoltat de dinosaures escoltant a uns altres dinosaures.
La música t'acompanya en diversos moments de la vida i al llarg dels anys cadascú se la fa seva de diferent manera. Anar a un concert pot ser una mostra de gratitud a qui ha creat la sintonia de la teva vida però, a part d'això, no li veig grans avantatges: Ni s'escolta millor, ni s'hi està més còmode, i en quant a l'ambientàs, què vols que et digui... quin cony de germanor puc tenir amb un grapat de gent estranya passant-s'ho bé "per força", perquè aquell grup de dinosaures ressucitats és (era) genial i precursor; Perquè fa 30 anys eren una canya (tot i que, possiblement, molta d'aquesta gent, fa 30 anys escoltaven La Trinca...), i ara volen recuperar el que es van perdre... No sé, m'hi trobo... fora de lloc.
M'agrada Led Zeppelin, però m'agrada a la meva manera i no aniré a cap concert perquè m'agrada com eren; I si van plegar, doncs plegats estan, a cobrar els drets d'autor i a viure a la granja, com els bons rockers. I em faré un tip de ballar el dia que qualsevol grupet dels de festa major interpreti de manera mínimament digne qualsevol dels seus temes. O a qualsevol festa amb els amics.

Aquest escrit és el que en podríem dir una palla mental.

Aquest és un tema que m'agrada molt (per què m'agraden els temes més simples...?). La seva lletra també és una palla mental.

diumenge, 20 de juliol del 2008

històries de la vora del mar

Poques cases com aquestes trobareu a la Costa Daurada. De mica en mica les noves edificacions s'han anat menjant les que hi havia i les que queden són un anacronisme al mig de tanta totxana (mireu sinó a la foto petita). Però a l'extrem sud de Calafell (de fet és l'oest, però això ara no ve al cas...) en queden un parell ocupades actualment per restaurants; L'Espineta, del que ja he parlat abans, i El Pebre Negre. Són edificis molt senzills, de dues plantes, però que ens fan recordar el que devia ser aquesta costa no fa pas tants anys.
De fet el nucli de Calafell és interior i, en temps passats, dedicat a l'agricultura. Les propietats, com és habitual al nostre país, es transmetien en herència als fills grans, que es quedaven amb les cases i els terrenys de conreu, i els altres fills s'havien de conformar amb les terres de menys valor, ermots salobrosos a la vora del mar, i a guanyar-se la vida pescant al mar... Actualment, els descendents d'aquells afortunats hereus, segueixen llaurant les terres amb el tractor i varejant oliveres. I els hereus d'aquells desgraciats a qui va tocar jugar-se la pell al mar, ara són propietaris d'immobiliàries o botiguers amb el calaix ple de milions gràcies al boom turístic i immobiliari dels anys 60 i 70...
Com són les coses...

lluna plena de juliol (a Calafell)

Aquest divendres passat hi havia lluna plena i amb l'ajut de la meva Casio Exilim i un trípode he disparat aquestes fotos tant eixerides al costat del mar.

divendres, 18 de juliol del 2008

Pels carrers estrets de la Vila

He estat donant un tomb pels carrers del casc antic de la Vila, per aquells per on quasi no passen cotxes d'estrets que són i on pràcticament no hi toca el sol. I allò és el paradís dels grafitters. La major part és bombardeig pur i dur, molta signatura i encara mal acabada. però entre tanta porqueria s'hi pot trobar un gran nombre de plantilles que tenen la seva conya. Moltes són de reivindicació: política, festera, gai, ... La resta, no sé... n'hi ha fins i tot alguna de força inquietant (D3). En qualsevol cas dona per fer un collage.

dimarts, 15 de juliol del 2008

bye bye

Quan algú plega d'una empresa, sovint els companys li fan un obsequi. En el meu cas, al ser una empresa de corseteria, em podia caure una cosa com aquesta.
Sempre que ho havia vist (ho solen fer amb tots els de l'àrea tècnica i de producció) m'havia fet molta gràcia i esperava rebre'n un algun dia. Doncs ja ho tinc. Normalment per la part de baix solen fer calces però a mi m'han fet un TANGA. Per què serà???? jejeje

Tony Hawk

Un altre fenòmen



Aquest fulano ha estat capaç de fer un gir de 900º amb un monopatí, un autèntic crack. I qui digui que l'skateboard és una activitat marginal que miri la seva web i veurà la quantitat de pasta que deu moure

I love rock'n'roll - Joan Jett (1982)



I saw him dancin there by the record machine
I knew he must a been about seventeen
The beat was goin strong
Playin my favorite song
An I could tell it wouldnt be long
Till he was with me, yeah me, singin

I love rock n roll
So put another dime in the jukebox, baby
I love rock n roll
So come an take your time an dance with me

He smiled so I got up and asked for his name
That dont matter, he said,
cause its all the same

Said can I take you home where we can be alone

An next we were movin on
He was with me, yeah me

Next we were movin on
He was with me, yeah me, singin

I love rock n roll
So put another dime in the jukebox, baby
I love rock n roll
So come an take your time an dance with me

Said can I take you home where we can be alone

An well be movin on
An singin that same old song
Yeah with me, singin

I love rock n roll
So put another dime in the jukebox, baby
I love rock n roll
So come an take your time an dance with me

(j. hooker/a. merrill 1975)

(lyrics: http://www.lyricsfreak.com)

Persèpolis - Marjane Satrapi


A Persèpolis, Marjane Satrapi, iraniana amb una educació laica i progressista, ens explica la seva vida en format còmic. La caiguda del Sha, la revolució, el règim fanàtic dels ayatollahs, la guerra amb Irak, la vida com emigrant, el retorn i de nou l'emigració. M'ha agradat la frescor amb que relata moments tant durs, la seva rebel·lia i el traç net del seu dibuix. Ajuda molt a entendre un pais del que hem sentit molt a parlar però del que costa rebre informació de primera ma i, a més, des d'uns principis tant semblants als nostres. Atrapa.

Tretze Tristos Tràngols - Albert Sànchez Piñol


A Sànchez Piñol ja el coneixíem per La pell freda i Pandora al Congo. Tretze Tristos Tràngols és un llibre de contes del milloret del que he llegit darrerament. Situacions quotidianes amb un punt de fantasia, surrealisme i mala llet. Llegiu-lo sense presses que es fa molt curt

divendres, 11 de juliol del 2008

El asombroso viaje de Pomponio Flato - Eduardo Mendoza



He acabat de llegir un dels llibres obsequiats pels meus colegues de feina (gràcies Rosa Maria, Marisa, Fina i David) i m'he fet un tip de riure. Eduardo Mendoza segueix amb el seu estil gamberro que tant domina i aquesta vegada ens explica les peripècies d'un naturalista romà de viatge per Palestina durant el segle I, i les peripècies que passa, reconvertit en investigador, per ajudar a un nen, de nom Jesús, a salvar al seu pare, de nom Josep i d'ofici fuster, de la pena de mort a que l'han condemnat. Evidentment la mare del nen es diu Maria i a la història intervenen tot un seguit d'altres personatges històrics. Tot plegat una gran paròdia. Irònica, irreverent i divertida. Deixo les paraules d'un entès que li faran més justícia que les meves que espero, de totes maneres, que us hagin engrescat a llegir-la. Ideal per a treure's les cabòries del cap.

dijous, 10 de juliol del 2008

Highway Star - Deep Purple

Un altre clàssic contundent



Nobody gonna take my car
Im gonna race it to the ground
Nobody gonna beat my car
Its gonna break the speed of sound
Oooh its a killing machine
Its got everything
Like a driving power big fat tyres
And everything

I love it and I need it
I bleed it yeah its a wild hurricane
Alright hold tight
Im a highway star

Nobody gonna take my girl
Im gonna keep her to the end
Nobody gonna have my girl
She stays close on every bend
Oooh shes a killing machine
Shes got everything
Like a moving mouth body control
And everything

I love her I need her
I seed her
Yeah she turns me on
Alright hold on tight
Im a highway star

Nobody gonna take my head
I got speed inside my brain
Nobody gonna steal my head
Now that Im on the road again
Oooh Im in heaven again Ive got everything
Like a moving ground an open road
And everything

I love it and I need it
I seed it
Eight cylinders all mine
Alright hold on tight
Im a highway star

Nobody gonna take my car
Im gonna race it to the ground
Nobody gonna beat my car
Its gonna break the speed of sound
Oooh its a killing machine
Its got everything
Like a driving power big
Fat tyres and everything

I love it and I need it
I bleed it
Yeah its a wild hurricane
Alright hold on tight
Im a highway star
Im a highway star
Im a highway star

font: http://www.lyricsfreak.com/

dimecres, 9 de juliol del 2008

zona d'"aventura"

Als meus fills no els agraden gaire els esports, però en canvi els encanten tots aquests recorreguts anomenats d'"aventura" composats de ponts de mico, tirolines i aquesta mena de coses. En això ens assemblem i de tant en tant toca passar pel tubo com il·lustren les imatges (no es nota oi que les he girat?). Aquest està a Ventalló a l'Empordà.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Vi Kosher


Ja sabem que els hebreus són molt especials pel que fa al menjar però el que no havia vist encara era vi kosher al comerç del nostre pais. Possiblement no m'hi havia fixat mai. Ara he sabut que n'hi ha diversos elaboradors a Catalunya (D.O. Montsant o Conca de Barberà) i a Espanya. Ja el tastarem un dia d'aquests.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Restaurant La Fortalesa - Hostalric

La Fortalesa està al capdamunt del castell pel que la ubicació és espectacular tant per l'indret en si com per les vistes. La carta és correcte (era diumenge i no hi havia menú) però el que vull destacar és la part que anomenen "la cuina creativa de l'Ivan". Com una mosca que és atreta per la mel, hi vaig caure de quatre potes. En aquell ambient m'esperava alguna cosa més rústica. Creativa però rústica. Però, cagunlou, el tema anava de virgueria. sort que el resultat era ben bo...
A continuació uns exemples. Em sap greu no haver copiat el nom dels plats, que era una de les coses més "creatives" del dinar.

Això es diu "galta cruixent... i no sé què més". Oi que si demanes galta t'esperes la barrada amb tota aquella carn rostideta...? Doncs no. Aquí han desmuntat la galta i han fet com un caneló amb la pell (?) torrada per fora i tota la carn picada a dins. Bo.

Això ja és una mica més heavy: "filet amb bla-bla-bla". El filet, normal. Fins aquí bé. Però que cony és aquest plasticot socarrimat que els ha caigut al plat? Doncs les patates... Aspecte i textura de plàstic però gust de patata. Llàstima que de patata bullida i no fregida...
I per postres una cosa més normal: maduixes amb nata (també amb bla-bla-bla, per suposat). Doncs no... Això també ho han hagut de reinventar i han posat les maduixes, trinxades (senceres no es devien deixar), dins de cilindres de nata dura i ho han acompanyat amb el que en diuen "terra volcànica" que vé a ser com un picadillo de carquinyolis d'ametlla. Bo.
El vi, del Penedès. Bé. I l'aigua, incolora, inodora i insípida, comme il faut

Museu de Miniatures i Microminiatures - Besalú

A Besalú hem "descobert" un sorprenent petit museu de coses petites. Potser conté una cinquentena de treballs i es pot visitar en mitja hora. El més curiós són les microminiatures, que s'han de mirar amb lents de gran augment per ser apreciables. A continuació una mostra.

La Sagrada Família de Barcelona pintada sobre el cap d'una agullaUn parell de velers muntats sobre l'ala d'una libel·lula

Un parell de búfals sobre la pota d'un mosquit

dimecres, 2 de juliol del 2008

Sant Joan a Calafell (com sempre últimament)

Seguint amb la cronologia dels esdeveniments, Revetlla de Sant Joan a Calafell: foc, pólvora, cava, coca i marxa fins a la matinada.

Tupilak

A la entrada original em vaig equivocar amb el nom d'aquests personatges. Ara ja sé que es diuen Tupilak (Tupilek en plural) i n'he pogut trobar informació. Rectifico l'entrada a continuació.
Ja fa anys, uns coneguts danesos ens van regalar aquest parell de figuretes anomenades Tupilek. Sembla ser que estan fets d'ivori de morsa i són una mena de monstres inuit utilitzats per pràctiques de bruixeria o xamanisme. Jo els he trobat sempre fascinants però fins ara no havia trobat mai el que eren realment.
Deixo un parell d'enllaços per més informació (sorry, no n'he trobat cap en espanyol)
Wikipedia
InuitArtZone

dimarts, 1 de juliol del 2008

Dinar familiar a la Segarra

Anualment ens trobem al menys una vegada per dinar amb la família a la finca d'un poblet de la Segarra. Aquest any va ser el 22 de juny. El dinar va estar molt bé però no té gaire gràcia com a document gràfic, per això deixo unes imatges de la família i del lloc. Degut a les últimes pluges, la verdor i la florida és extraordinària per l'època de l'any.

les nenes dalt del VW Iltis (precursor de la tecnologia Quattro)

els nens

el lloc

i els MIG 23, 21 i 15 (que són com de la família també)