dissabte, 29 d’octubre del 2011

funeral xinès

Per aquests verals sovint es comenta, mig en broma, que amb la quantitat de xinesos que viuen amb nosaltres, és estrany que no es vegi mai cap enterrament xinès... I la veritat és que jo no n'he vist mai cap aquí. I fa ben poc no n'havia vist mai cap enlloc.

Fins el passat setembre. Estava visitant uns tallers a una zona rural prop de Tianjin i al entrar a un poblet, ens van trobar de cara una comitiva encapçalada per un grup de músics bufant una mena de gralles estridents als que seguien tot de gent amb uns barrets i unes bufandes blanques. Una festa major de poble! vaig pensar i en preguntar-ho em van dir, tot seriosos, que es tractava d'un funeral. No recordava que el blanc és el color del dol a aquella cultura.



Llegint sobre el tema m'he trobat amb una història sorprenent.
A la Xina, com aquí, la quantitat de gent que acudeix al funeral d'algú és un indicador del grau d'estimació i popularitat del personatge difunt. Per això, a algunes zones, hi ha famílies que, per augmentar el nombre de presents als funerals dels seus parents, lloguen strippers que munten els seus numerets per a l'alegria del veïnat que hi acudeix en massa. El tema ha suscitat un debat que ha sortit a la premsa a les zones afectades. Aquesta part dels funarals no he tingut l'oportunitat de conèixer-la. casum-ronda...

(què hi deu haver allà al darrera que ningú mira a la ballarina?)