dimarts, 29 de novembre del 2011

delicies xineses

Ja deu fer 20 anys que viatjo regularment a la Xina i una de les coses que no deixa de sorprendre'm és la varietat de la seva oferta gastronòmica.
A molts dels restaurants s'exposa els productes que ofereixen, no tan sols el peix i el marisc, com és freqüent veure aquí, sinó tota la resta de plats, de manera que es passa la comanda abans de seure a taula, tot passejant entre carns, peixos, verdures, bolets, algues, insectes i sopes presentats en diferents combinacions de manera que es pot apreciar la quantitat i qualitat, a més del preu, de l'àpat que et serviran.
Com que les tries son llargues i prefereixo que les facin els acompanyants locals, mentre discuteixen i decideixen jo aprofito per tombar fent el guiri amb la càmera per descobrir nous plats.
I al darrer viatge vaig veure una cosa que no havia vist mai. Al costat de raps i llobarros s'oferia llom i cua de cocodril... No sé pas de quina especie es tractava ni quina preparació se li feia, però allà estava per a qui li pogués interessar.



És curiós també com poden convertir el que per a nosaltres és una deixalla en un plat amb entitat així que és fàcil que t'ofereixin espines de peix (fregides), ossos amb molt poc tall, potes de gallina, llengües d'ànec o caps de peix (alguns ben grans com els de la foto).


O caps i colls d'ànec. D'aquests caps n'he menjat darrerament. Ens els van servir suposo que rostits, partits pel mig i bastant picants de pebre i bitxo. I apa... feina per una estona d'anar escurant el poc tall que tenen: una mica de galta, la llengua, el cervell i tota la pell que es pugui arrencar al voltant del crani i el bec.