divendres, 3 d’agost del 2012

Faldilles que tiren amunt, amunt..

I que no us fan gràcia aquestes mosses, de cames infinites, sovint emparrades dalt d'un pam de talons, amb aquestes faldilletes de lycra, arrapades, que cada tres passes es van estirant avall, indignament, ara d'un costat, ara de l'altre, perquè no els quedin cargolades com un cordó a la cintura?
On hem deixat el saber estar, noies?
Si vestiu unes faldilles que, de natural i en perfecta armonia amb les corbes del vostre cos, demanen emparrar-se a ran de figa, deixeu-les que vagin on volen d'anar i passegeu-les amb indiferència mentre la resta de la humanitat ens quedem bavejant uns, pregant perquè no acabi l'estiu, i verdes d'enveja les altres, esperant que torni l'hivern i la moda dels pantalons de pana de pota d'elefant..
Vet-ho aquí.