dilluns, 7 de juliol del 2008

Restaurant La Fortalesa - Hostalric

La Fortalesa està al capdamunt del castell pel que la ubicació és espectacular tant per l'indret en si com per les vistes. La carta és correcte (era diumenge i no hi havia menú) però el que vull destacar és la part que anomenen "la cuina creativa de l'Ivan". Com una mosca que és atreta per la mel, hi vaig caure de quatre potes. En aquell ambient m'esperava alguna cosa més rústica. Creativa però rústica. Però, cagunlou, el tema anava de virgueria. sort que el resultat era ben bo...
A continuació uns exemples. Em sap greu no haver copiat el nom dels plats, que era una de les coses més "creatives" del dinar.

Això es diu "galta cruixent... i no sé què més". Oi que si demanes galta t'esperes la barrada amb tota aquella carn rostideta...? Doncs no. Aquí han desmuntat la galta i han fet com un caneló amb la pell (?) torrada per fora i tota la carn picada a dins. Bo.

Això ja és una mica més heavy: "filet amb bla-bla-bla". El filet, normal. Fins aquí bé. Però que cony és aquest plasticot socarrimat que els ha caigut al plat? Doncs les patates... Aspecte i textura de plàstic però gust de patata. Llàstima que de patata bullida i no fregida...
I per postres una cosa més normal: maduixes amb nata (també amb bla-bla-bla, per suposat). Doncs no... Això també ho han hagut de reinventar i han posat les maduixes, trinxades (senceres no es devien deixar), dins de cilindres de nata dura i ho han acompanyat amb el que en diuen "terra volcànica" que vé a ser com un picadillo de carquinyolis d'ametlla. Bo.
El vi, del Penedès. Bé. I l'aigua, incolora, inodora i insípida, comme il faut