dimecres, 21 d’abril de 2010

altres costums funeraris

Una informació rebuda de l'Esther i el Toni de Imatges de pedra i de silenci em fa adonar de la meva confusió en l'anterior redactat d'aquesta entrada.
A sota un text que s'ajusta més a la realitat. I perdoneu-me l'error.
-----
Diferents cultures conviuen als nostres cementiris i per tots Sants això es fa més evident.
Estava un dia passejant pel cementiri de Vilafranca, observant com al costat de la sobrietat de les tombes catalanes (ram de flors) hi convivien les de les famílies d'origen andalús o extremeny (ram de flors + objecte record del difunt + senyora emparrada a dalt d'una escala netejant la làpida mentre parla amb la veina de com de pressa ha passat l'any). De sobte, un tros lluny, veig com si totes les flors d'un pany de paret haguessin caigut i quedat apilades al peu dels nínxols.
I és en acostar-m'hi que m'adono que no es tracta sinó de l'acumulació d'ofrenes d'una família gitana a una parenta seva. Flors de tots colors en rams i cistelles, estatuetes de sants i marededéus, medalletes, cintes, guirnaldes, objectes diversos i conjunt escultòric darrera del vidre. Tot plegat excessiu pel nostre gust. I, tot i que el primer que un hom pensa és que deu tractar-se d'una mort recent, la veritat és que la defunció datava ja de set anys enrere...
Suposo que hi deu haver alguna norma que reguli l'ocupació autoritzada dels carrers dels cementiris perque dues parafernàlies com aquesta encarades bloquejarien completament el pas.

El cementiri de Vilafranca té, per altra banda, interès per alguns dels conjunts funeraris que conté, obra d'arquitectes de renom com Santiago Güell, August Font o Antoni Pons.

4 comentaris:

Tony Collbato ha dit...

Encara no fa un mes,tambè hi eren

PM ha dit...

Doncs ja està durant massa el dol perque les fotos son de gener del 2009

Landahlauts ha dit...

Aquí, en Andalucía, jamás he visto algo así. Es más, estoy seguro de que (por ejemplo en el Cementerio de San José de Granada) una ocupación así de la "vía pública" duraría no más de un par de horas.

Y flores... hay de todo: quien tiene la sobriedad del olvido, quien tiene la sobridad de la sobriedad, quien tiene dos ramitos de flores de plástico normales, quién tiene dos ramitos de flores de plásticos fluorecentes (muy de moda últimamente) y quien... no se sabe ni quién es.. ni cuando murió... ni nada... porque está emparedado en flores.

Saludos.

PM ha dit...

Supongo Landahlauts que tu comentario se debe a mi clasificación por origenes del aspecto de las tumbas y tienes razón, de todo hay en todas partes. Mi simplificación y estereotipación es voluntaria y no proviene de la ignorancia sino del intento de dar un punto de vista un poco más humorístico al tema.