dijous, 8 d’abril del 2010

pollastres a l'ast

Hi ha moments a la vida en que conflueixen determinades circumstàncies que menen irremeiablement a certs actes. I aquí en tenim un cas exemplaritzant.
Circumstància 1 - tinc una botiga de pollastres a l'ast en un lloc poc concorregut.
Circumstància 2 - tinc una disfressa enorme de pollastre que no puc encabir a cap armari.
Circumstància 3 - al Canal de Història veig un reportatge on s'explica que a les viles medievals els diferents gremis atreien l'atenció dels clients amb reproduccions gegantines dels productes que oferien.
Acte conclusiu únic - penjo el pollastrot (m'imagino que farcit de paper de diari) a l'exterior de la botiga com a reclam i mato dos pardals d'un tret.
O què?

I com a pagament de la conya feta a costa seva, una mica de publicitat...
Els pollastres són prou bons. Les croquetes massa olioses pel meu gust.