dilluns, 26 d’abril de 2010

WHY 58 x 38 - SúperLuju !!!





Avui he rebut un powerpoint on es presentava aquest yacht. D'entrada he cregut que era un muntatge perque m'ha semblat excessiu. Però és veritable. M'ha fascinat el seu disseny i, tot i que probablement no perdurarà, és fantàstic que hi hagi mecenes sibarites i capritxosos capaços de pagar enormes fortunes per fer realitat els projectes d'enginyers visionaris com els que han dissenyat això.



M'ha sorprès veure una biblioteca a una de les sales (minut 0:40)

NonNonBa

Per Sant Jordi m'he fet caure NonNonBa de Shigeru Mizuki, una obra autobiogràfica que va guanyar el premi del Festival d'Angoulême l'any 2007. El llibre, en format manga, és una amalgama de la seva pròpia història amb les fantasies infantils i el món sobrenatural que li descobreix una velleta veïna que dona el nom al llibre.

escala de veïns

Segurament que això deu ser habitual però jo feia temps que no veia una bateria de timbres com aquesta. De fet si no hi ha porter automàtic és una mica enutjós.
Porta tancada - truques al 3er-1a - treuen el cap per la finestra - queeee? - soc joooo! - ara baixooo! (o agafa les claus que et tirooo!). En fi

diumenge, 25 d’abril de 2010

Vaca automàtica

Ja tenim una vaca automàtica a Vilafranca.
Solana de Foix, de Torrelles, ha instal·lat a la benzinera Penedès un dispensador automàtic de llet pasteuritzada a doll. La llet la duen directament de la vaqueria, ja pasteuritzada, i la dipositen en aquesta màquina que la matén refrigerada. El client només ha de introduïr 1 euro, posar l'ampolla a l'aixeta i prémer el botó d'engegada i la màquina li dispensa 1 litre de llet i un ticket on es donen les dades de conservació i la data de caducitat. En cas de no dur una ampolla, al costat mateix se'n poden adquirir per 0,20 euros.
Només hi ha un tipus de llet, sencera i és ben bona.
Curiosa iniciativa, a veure aconsegueixen que funcioni.

Aparadors de Sant Jordi

M'estic plantejant fer un monogràfic d'aparadors perque el tema dona per molt especialment quan hi ha festivitats assenyalades.
Aquest Sant Jordi ens ha assaltat des de l'aparador de "Drac Màgic" aquesta barreja de nines gegantines disfressades de cavaller i princesa, senyeres, roses naturals, de paper i de plàstic i reproduccions de dracs diversos, tot molt d'acord amb la diada però d'un mal gust fenomenal.

dimecres, 21 d’abril de 2010

altres costums funeraris

Una informació rebuda de l'Esther i el Toni de Imatges de pedra i de silenci em fa adonar de la meva confusió en l'anterior redactat d'aquesta entrada.
A sota un text que s'ajusta més a la realitat. I perdoneu-me l'error.
-----
Diferents cultures conviuen als nostres cementiris i per tots Sants això es fa més evident.
Estava un dia passejant pel cementiri de Vilafranca, observant com al costat de la sobrietat de les tombes catalanes (ram de flors) hi convivien les de les famílies d'origen andalús o extremeny (ram de flors + objecte record del difunt + senyora emparrada a dalt d'una escala netejant la làpida mentre parla amb la veina de com de pressa ha passat l'any). De sobte, un tros lluny, veig com si totes les flors d'un pany de paret haguessin caigut i quedat apilades al peu dels nínxols.
I és en acostar-m'hi que m'adono que no es tracta sinó de l'acumulació d'ofrenes d'una família gitana a una parenta seva. Flors de tots colors en rams i cistelles, estatuetes de sants i marededéus, medalletes, cintes, guirnaldes, objectes diversos i conjunt escultòric darrera del vidre. Tot plegat excessiu pel nostre gust. I, tot i que el primer que un hom pensa és que deu tractar-se d'una mort recent, la veritat és que la defunció datava ja de set anys enrere...
Suposo que hi deu haver alguna norma que reguli l'ocupació autoritzada dels carrers dels cementiris perque dues parafernàlies com aquesta encarades bloquejarien completament el pas.

El cementiri de Vilafranca té, per altra banda, interès per alguns dels conjunts funeraris que conté, obra d'arquitectes de renom com Santiago Güell, August Font o Antoni Pons.

divendres, 16 d’abril de 2010

gual permanent

Vist a El Periodico (em sembla) fa uns quants dies.
No és una amenaça. És informació.
Imatge presa a Mèxic

divendres, 9 d’abril de 2010

Malcom McLaren ha mort

Un càncer s'ha endut als 64 anys a Malcom McLaren, agitador cultural i social i pràcticament "inventor" del fenòmen punk fent de mànager i promotor dels Sex Pistols i els New York Dolls i més tard altres grups post punk i new wave com Adam and the Ants i Bow Wow Wow.

Llàrga vida a la seva memòria !!


NO FUTURE !!
efectivament ..



Saint Louis Cemetery - New Orleans

Interessant barreja de ritus catòlics i vudú a aquest cementiri de Nova Orleans.



Aquesta darrera és la tomba de Marie Laveau, famosa sacerdotessa vudú del segle 19 que encara avui dia rep testimonis de respecte.

dijous, 8 d’abril de 2010

rollito de primavera

Això no és un "rollito de primavera".
Això és "una relación estable"
Acudit vell però és que s'hi prestava... Sorry

pollastres a l'ast

Hi ha moments a la vida en que conflueixen determinades circumstàncies que menen irremeiablement a certs actes. I aquí en tenim un cas exemplaritzant.
Circumstància 1 - tinc una botiga de pollastres a l'ast en un lloc poc concorregut.
Circumstància 2 - tinc una disfressa enorme de pollastre que no puc encabir a cap armari.
Circumstància 3 - al Canal de Història veig un reportatge on s'explica que a les viles medievals els diferents gremis atreien l'atenció dels clients amb reproduccions gegantines dels productes que oferien.
Acte conclusiu únic - penjo el pollastrot (m'imagino que farcit de paper de diari) a l'exterior de la botiga com a reclam i mato dos pardals d'un tret.
O què?

I com a pagament de la conya feta a costa seva, una mica de publicitat...
Els pollastres són prou bons. Les croquetes massa olioses pel meu gust.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Santa Margarida de Bianya - Cementiri

Petit cementiri al costat de l'església. El que es veu és el que hi ha.
No deixa de sorprendre'm que, amb la quantitat de terreny que hi ha i la poca necessitat d'espai que tenen aquests poblets, facin els enterraments en nínxols en comptes de directament a terra.



Cementiri d'Eyüp - Istanbul

El cementiri de Eyüp està situat a l'inici de La Banya d'Or i des d'ell es té una vista fantàstica sobre aquella zona de la ciutat. A tocar es troba la mesquita i el mausoleu d'Ayyub al-Ansari, venerat per ser íntim de Mahoma, i que confereix al lloc el caracter de destinació de peregrinatge.

El recinte està configurat com a parc i és molt agradable el passeig pels diferents senders que s'emparren pel vessant del turó, envoltats de tombes, moltes d'elles de prohoms musulmans, totes elles sense làpida però amb treballades esteles funeràries.


dilluns, 5 d’abril de 2010

bitllets de 500


No s'accepten en les compres.
Però si els els regales, sí que te'ls acceptaran.

diumenge, 4 d’abril de 2010

Eivissa i Deu

"Ibiza es de Jesucristo", i Fernando Ferré Cardó, Abel Matutes i companyia són els seus homes de palla?
"Jesús, regalo de Dios para España". Deu fa regals, però després el Vaticà ho fa pagar. Quina 'enserrona'...!

Adhesiu vist a Eivissa city.

brossa i flors

Hi ha gent que es pensa que també hi ha plantes omnívores i els tiren qualsevol cosa.
I no...

A Santa Eulària des Riu, Eivissa

dissabte, 3 d’abril de 2010

l'atac de les mamelles desfermades!!


diverses localitzacions a Eivissa.

cartells

Hi ha una sèrie d'artistes de carrer que en lloc de pintar directament a sobre de les parets ho fan a sobre de paper que després encolen allà on volen presentar les seves obres. Formats i mides, totes les imaginables. Aquest personatge ha d'estirar molt el braç per a recollir la cara que li ha caigut.

A Eivissa city, a una porta d'un extrem del carrer de la Mare de Déu.

divendres, 2 d’abril de 2010

Endogàmia Eivissenca

Santa Eulària des Riu. Puig de Missa. Bonic complex religiós al capdamunt d'un turó al bell mig de la població. Petit cementiri. Blanc, net, tranquil. Les làpides ens recorden els noms dels que han anat morint i son testimoni de les relacions familiars mantingudes a la parròquia. Una desena de cognoms serveixen per anomenar, en diferents combinacions, a la pràctica totalitat de la població difunta: Marí, Juan, Ramon, Tur, Clapés, Torres, Guasch, ... Mares i filles i veïnes es diuen exactament igual, de nom i dos cognoms. Em recorda Les "Obres Púbiques" del Pedrolo.