Santa Eulària des Riu. Puig de Missa. Bonic complex religiós al capdamunt d'un turó al bell mig de la població. Petit cementiri. Blanc, net, tranquil. Les làpides ens recorden els noms dels que han anat morint i son testimoni de les relacions familiars mantingudes a la parròquia. Una desena de cognoms serveixen per anomenar, en diferents combinacions, a la pràctica totalitat de la població difunta: Marí, Juan, Ramon, Tur, Clapés, Torres, Guasch, ... Mares i filles i veïnes es diuen exactament igual, de nom i dos cognoms. Em recorda Les "Obres Púbiques" del Pedrolo.
divendres, 2 d’abril del 2010
Endogàmia Eivissenca
Etiquetes de comentaris:
curiositats,
històries,
paisatge,
viatges
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Esa endogamia es muy peligrosa. Mira las casas reales...
:)
SAludos.
Vaya que sí... Así nos va.
Gracias por el comentario.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada