dissabte, 2 de juliol de 2011

primer xàfec d'estiu


Primer xàfec de l'estiu. A la terrassa del tancat el gotallam repica contundent sobre els tendals de les terrasses i les fulles dels tarongers i s'endú avall la pols que ens ha acompanyat aquests darrers dies omplint l'ambient d'aquella olor pastosa barreja de fang i de les essències de les diverses plantes que ens envolten.
El piular dels pardals, els xiscles de les orenetes i les falzies i els xiulets dels estornells queden ofegats pel brogit de l'aiguat. Ja no se sent el rum-rum de les bombes d'aigua ni la remor llunyana dels vehicles circulant per la carretera de la costa. Les gavines segueixen a l'aire. No semblen especialment impressionades acostumades com estan al batre de les ones en tempestes desfermades dins del mar. Però volen més baix.
Quan el ruixat s'esvaeix, tant de sobte com ha començat, l'aire és més net, la vista abasta més enllà i més nítidament cap a la banda de mar, tot i que la ratlla de l'horitzó ha desaparegut totalment, dubtosa d'on ha de marcar la separació entre l'aigua de mar i l'aigua de cel.
.