Hi ha situacions difícils d'entendre com la que ha portat a uns veïns a penjar aquest rètol a la porta de casa seva.
Se'm plantegen diverses preguntes:
Si la construcció s'ha fet per l'article vint-i-nou, no seria el més normal que l'autoritat la fes enderrocar?
Si no s'ha fet així, no serà que és "legal" i, per tant, sobra el rètol?
O és que potser l'autoritat l'ha autoritzat de forma irregular?
I si aquest fos el cas, o la sospita, com és que no es menciona a la pancarta?
Aquesta és l'escala motiu de la queixa.
I jo em pregunto, si no s'hagués fet aquesta escala, com cony s'entraria a aquest edifici?
.
Entrades
4 comentaris:
Doncs hi ha coses que són més complicades del que semblen. O més senzilles, segons com es miren.
Aquesta escala no és legal. És evident que no és legal ocupar el carrer per fer-te l'entrada de casa, o el menjador, o el bany. Diguem que normalment has d'ocupar per viure (o, com en aquest cas, per fer el teu negoci) els metres quadrats que té la teua propietat, i no més. Il va de soi.
Com s'entraria a la casa? Doncs senzillament com s'hi ha entrat durant cents d'anys, abans de canviar la porta de lloc en la darrera reforma. Com entra la resta de la gent que hi viu, no?
Per què l'autoritat competent no la fa enderrocar? Ací ja entra la teua imaginació, però en realitat no en cal tanta, no?
PS El nom del poble és "Peníscola"
Pels teus comentaris interpreto que ets directament la part indignada. Poc m'imaginava a l'escriure aquesta entrada tenir la participació d'una de les parts afectades. Gràcies per la teva participació
De fet m'ha empès més la meva debilitat pels rètols que l'interès real en el conflicte.
Però ja que hi som et donaré el meu punt de vista com a part no afectada i desconeixedora total del litigi.
D'ocupació de la via pública n'hi ha molta arreu i generalment autoritzada per qui pertoca. Aquí incloc des de les terrasses dels bars fins a les rampes per cadires de rodes de locals públics o privats. Un exemple proper el tens un tros més avall de casa teva on han clavat una escala metalica a la paret per accedir a la terrasa d'un bar.
http://2.bp.blogspot.com/-4U8Oi7G_nKI/Tgzq_Q7gI5I/AAAAAAAAI9s/Sje4taNOs3U/s1600/CIMG2229.JPG
Això no haura de ser un problema sempre que es faci seguint les normes aprvades en cada cas. Altra cosa és que això molesti més o menys als veïns.
Vist des de fora no sembla que aquesa escala hagi de molestar tant tot i que, és veritat, si cada veí fes la seva no hi hauria per on passar.
En fi, sap greu que hi hagi aquest mal rotllet entre veins. Jo crec que per quatre dies que som a aquest mon, no cal perdren un i mig discutint ...
En quant a la meva imaginació, millor la deixo quieta que se'm desmadra.
P.d. Desconeixia el nom oficial en valencià/català. Queda arreglat.
Salut!
Pere
Hola, Pere,
No, no sóc "directament" la part indignada. Vull dir que no visc en aquest carrer, sinó alguns carrers més enllà.
Aquest cas és curiós. Com tu dius, és lamentable el mal rotllo entre veïns, i evidentment jo no crec que el cartell servesca per a res (més enllà de fer entrades de blocs, clar). Pots pensar que aquest veí ja n'està fart.
D'ocupació pública els peniscolans en tenim un màster. D'irregularitats, també.
La segona escala de la que parles, de tota manera, em sembla un cas diferent. En primer lloc, com veus, no és fixa. En segon lloc, aquesta terrassa dalt de la murada, ens semble bé o malament (personalment, no m'agrada gens), sí que està autoritzada; llavors cal poder accedir-hi. L'altra, la primera, no. No tan sols no està autoritzada sinó que està denunciada, i no només pel veí del cartell.
A mi sí que m'indigna, perquè entenc que si no tens prou metres quadrats per fer un negoci, no el pots fer i avant. Vull dir, per exemple, a ca meua no em puc muntar un pub (ni ganes!), perquè no hi ha prou metres quadrats com per insonoritzar-lo. O no em puc muntar un hotel de cinc estrelles, perquè no hi ha aparcament. Doncs no ho faig. El que no em sembla just és agafar unes metres de via pública i avant, no? I el que em sembla indignant, sí, és que "qui pertoca" no faça el que pertoca.
Pel que fa al nom del poble... doncs sí, lamentablement som així d'estúpidament "bilingües", què hi farem?
Gràcies per respondre. M'agrada molt el teu bloc.
Eva
No puc fer més que donar-te la raó i "meravellar-me" de que cassos com aquest, tant flagrant pel que sembla, puguin seguir passant.
Gràcies per la visita i els comentaris
Publica un comentari a l'entrada