em vaig sentir molt, molt petit - neil amstrong

funeral xinès

Per aquests verals sovint es comenta, mig en broma, que amb la quantitat de xinesos que viuen amb nosaltres, és estrany que no es vegi mai cap enterrament xinès... I la veritat és que jo no n'he vist mai cap aquí. I fa ben poc no n'havia vist mai cap enlloc.

Fins el passat setembre. Estava visitant uns tallers a una zona rural prop de Tianjin i al entrar a un poblet, ens van trobar de cara una comitiva encapçalada per un grup de músics bufant una mena de gralles estridents als que seguien tot de gent amb uns barrets i unes bufandes blanques. Una festa major de poble! vaig pensar i en preguntar-ho em van dir, tot seriosos, que es tractava d'un funeral. No recordava que el blanc és el color del dol a aquella cultura.

Llegint sobre el tema m'he trobat amb una història sorprenent.

A la Xina, com aquí, la quantitat de gent que acudeix al funeral d'algú és un indicador del grau d'estimació i popularitat del personatge difunt. Per això, a algunes zones, hi ha famílies que, per augmentar el nombre de presents als funerals dels seus parents, lloguen strippers que munten els seus numerets per a l'alegria del veïnat que hi acudeix en massa. El tema ha suscitat un debat que ha sortit a la premsa a les zones afectades. Aquesta part dels funarals no he tingut l'oportunitat de conèixer-la. casum-ronda...

(què hi deu haver allà al darrera que ningú mira a la ballarina?) 

Tianjin. Un dels nous restaurants amb cuina regional (en aquest cas de Mongòlia) i decoració molt moderna, al gust occidental: espai ampli, mobles llisos, sense floritures, ni granats i daurats. decorat amb grans cartells pop-art, gran làmpara (*) de disseny a sobre de la taula i carta cuidadíssima combinant fotos de paisatges esteparis amb les dels plats. L'ambient fantàstic i el menjar també. Però el que més em sorprèn és que, per picar, mentre passem la comanda, ens porten uns cistells amb pipes. Fantàstica postal, una colla de xinesos, i un català, menjant pipes al voltant de la taula d'un restaurant força luxós a la Xina...

Sembla ser que a la zona es cultiva força gira-sol i es mengen les pipes com nosaltres, torrades i lleugerament salades.


(*) no em faran posar làmpada; no em surt ni per escrit.


Per cert, bonica ciutat Tianjin. Mireu-ne algunes fotos

tabac Nord-Coreà de luju

Els xinesos es van apropant poc a poc a les tendències occidentals i cada vegada en trobes més que han deixat de fumar. Però els que fumen, fumen, i tenen la mania de convidar-te cada vegada que encenen un cigarret amb la qual cosa, entre uns i altres acabes fumant el doble del que voldries.

A sobre, per no fer-los un despreci, no goses a dir-los que el que t'agrada és el Chester blau i que trobes molt empalagoses les seves marques.

Però de tant en tant n'ensopegues un que el trobes bo i tot. Aquest és el cas d'aquesta marca, curiosament nord-coreana, amb aquest paquet daurat tant luxós, daurat i gravat, que vaig bescanviar per un dels meus blaus amb un conegut.

Això si que és categoria i no aquella xavalla dels Winstons i els Camels...

el somriure del cobrador

Sempre m'havia sorprès el somriure d'orella a orella que lluïen TOTS els cobradors de l'autopista que passa per Qingdao i va cap a l'interior del pais. Tanta simpatia no l'havia vist mai a Europa!

A la llarga m'he adonat que deu ser quelcom que apareix al seu llibre d'estil i que deuen tenir alguna mena de rayo destructor apuntant-los directament al cap que els pot fulminar així que deixen d'ensenyar les dents.

Tsingtao

Una gran cervesa tipus lager feta a Xina des de que el 1903 uns emprenedors alemanys la van començar a produir.

El format comú és l'ampolla de vidre de 600 ml i ben freda és fantàstica. El problema és que els xinesos tenen la mania de demanar tota la beguda de cop i entre que ja no la serveixen gaire freda i que s'està una estona a sobre de la taula, te la acabes bevent una mica massa tèbia pel meu gust.

La d'avui estava perfecta.

http://www.tsingtaobeer.com/index.htm

Bombai

En cap altre lloc he vist, mirant des de la finestra d'un hotel, voltors, en lloc de pardalets, saltironejant per les branques dels arbres del carrer.

classe turista

Soc a un vol de dues hores entre Barcelona i una ciutat europea on he d'empalmar amb un altre vol cap a Àsia. Quan he facturat no hi quedava cap seient de passadís ni de finestra i m'he quedat al seient del mig de tres. Com sempre en aquests cassos he estat pregant perquè al costat em toqués algun adult, primet i que no fes pudor de suat. I com sol passar, la realitat supera qualsevol previsió. A la dreta m'ha tocat un tros de valquíria grossa, rossa i mamelluda que afortunadament es dedica a fer fotos per la finestra i em deixa recolzar el braç al reposador força estona. Danke schön! Però a l'altra banda s'hi ha assegut una mena de lluitador turc (me l'imagino untat d'oli), ample, pelat de cap però amb uns pels arrissats de dos dits de llarg als braços que m'està fent pessigolles cada vegada que es mou despertant-me quan faig una capcinada. Quin emprenyament! Visca les dones i els metrosexuals depiladets!

Hispano Igualadina

La Hispano Igualadina té diversos models de busos, alguns de molt moderns i d'altres de més curiosos com el que m'ha tocat algun dia amb uns llums d'ambient blaus que dona la sensació d'estar a una càpsula de criogenització o a la nau de 2001, Una Odissea de l'Espai.

Per sort el viatge sol trancórrer sense sorpreses i aquí estic, en el meu present i la meva sang calenta.

L'extranya fixació de les autoritats xineses amb els encenedors

Una de les normes de seguretat als aeroports xinesos és la prohibició de pujar encenedors als avions. Volant de Beijing a Qingdao jo em vaig fer el boig i el vaig posar a la motxilla pensant que passaria desapercebut al mig dels cables de l'ordinador, els subratlladors fluorescents i la capsa de juanoles. però al passar-la per l'escaner me'l van enxampar i confiscar automàticament i sense judici previ.

Així que amb tabac però sense encenedor i amb una estona d'espera per davant, em vaig passar per la zona de fumadors amb l'esperança de trobar-hi algú amb mistos. I al costat de la porta em vaig trobar amb aquest curiós aparell

En compensació pel requisament han posat a disposició dels nicotinòmans aquesta caixa amb quatre encenedors de cotxe incrustats que la gent ha de prémer i utilizar quan salten una vegada calents. El passat mes d'agost, al mateix lloc, hi havia un encenedor lligat amb un cordill a disposició dels viatgers, però m'imagino que el risc de que algú tallés el fil i s'endugués el perillós artefacte a dalt de l'avió ha justificat l'inversió en tal andròmina.

Per cert, no a Qingdao però sí a Beijing, a l'arribada, una vegada recollides les maletes i abans de sortir al carrer, hi ha tres caixes plenes dels encenedors procedents de la confiscada, potser n'hi havia més de 1000, amb una nota que indica "encenedors gratuïts, màxim un per passatger". Em sembla just. Llàstima que no ho facin a tots els aeroports.

Helsinki, 15 de desembre. Més ...

Un nom familiar a l'aeroport de Helsinki: una nevera de Freixenet. M'acosto a mirar preus i veig que l'ampolleta negra petita, de no més de 25 cl, la venen a 9,90 euros! recony, quina clavada... En qualsevol cas és agradable veure que empreses de casa nostra s'obren camí per aquests mons de deu.

Helsinki, 15 de desembre

Arribo a Helsinki a les 3 de la tarda després de sobrevolar un paisatge pla i retallat de llacs, illes, boscos i molta neu. A part de la visió lateral per les finestretes de l’aparell, Finnair ens ofereix a les pantalles interiors, en directe, la panoràmica que es pot veure des de la cabina de pilotatge, tot el descens i l’aterratge. Fantàstic (si tot va bé, és clar).

En baixar a terra, una castanya: 11º sota zero. I una sorpresa: la posta de sol. És de les coses que saps però amb les que no comptes. A aquestes latituds es fa de nit més d’hora...

Ara toca fer temps fins a l’hora d’agafar el vol fins a Beijing

longevitat neveril

20 anys per una nevera deu ser com 100 per una persona humana. I el que passa quan es té una iaia a casa és que quan no té un all té una ceba; i a la nostra li a donat per glaçar-se-li l'esquena. Ja ens semblava que la seva capacitat anava disminuint, però no haviem pas pensat que tingués tal gruix que al rascar-li el gel donaria per fer això...

ús correcte de les preposicions

Això és el que et poden posar a un restaurant si demanes "una truita AMB un ou" en comptes de "una truita D'un ou" o "una truita FETA AMB un sol ou".

El tip de riure que ens vàrem fer AMB (no DE) la cambrera, tampoc no té preu.

una torre a la platja

Es ven torre a Calafell, primera línia. Acabats estil La Habana.

Ocasió irrepetible. Òxid, monòxid i diòxid inclosos.

morrut de les palmeres

Passejant per la platja ens ha sorprès la troballa d'aquest bonic escarabat, bastant fotut per cert. Però la sorpresa l'hem tingut quan al classificar-lo ens hem adonat que era un d'aquells malparits que es van introduïr a la península per allà a l'any 94 procedents del nord d'Àfrica i que des del 2005 estan causant estralls també a Catalunya ja que posa els ous a les palmeres i les seves larves en devoren l'interior i les maten. Tota una joia.

Més info a: http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/morrut/index_htm.htm

musiqueta inadequada - trucada en espera

Tal com està l'economia i amb la gent acollonida per la que està caient, encara hi ha graciosos a companyies de caràcter més o menys públic que per entretenir la espera al telèfon et posen la música de Titànic. Com per recordar-te que això s'està enfonsant i que t'agafis fort allà on puguis.

I això em recorda el mal rollo que m'agafava quan trucant a un proveidor sonava la música de "El Golpe" com avisant-me: "te la fotrem", "t'estafarem i ni te'n adonaràs"...

Pacient, de paciència

Segons el diccionari de l'IEC

1 adj. [LC] Que té paciència.

2 1 m. i f. [LC] [MD] Persona que pateix una malaltia, un mal físic.

O sigui: Persona, generalment humana, que té hora al metge a les 11:40 i és atès a les 13:37 per un metge que dedica 1 minut a revisar l’historial, 1 minut a la visita/exploració/diagnosi pròpiament dita i 2 minuts a l’actualització de l’historial i sol·licitud de la propera visita.

I no es queixa.

O sigui 1 = 2

gràcies per l'imatge a: http://www.granadablogs.com/pateandoelmundo/?p=3495

Tommie Smith i John Carlos - Mexico'68

Una altra imatge mítica.

http://es.wikipedia.org/wiki/Tommie_Smith

http://en.wikipedia.org/wiki/John_Carlos

La Rambla de Sant Francesc... per Festa Major !!!

Aquest any que no s'ha fet cap espectacle a la Rambla el seu aspecte ha estat desolador. El 31 a les 11 de la nit, davant del Casino, hi havia tant poc ambient com es veu a l'imatge, més pròpia d'un dimecres qualsevol d'hivern a l'hora de plegar que d'una festa que hi convocava tanta gent. Esperem la finalització de les obres per poder recuperar un dels principals espais de la vila. Amén.