Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curiositats. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de juliol del 2012

Encola-ratolins

Quan al basar xinès vaig veure el Pega-Rat em va semblar un invent d'allò més cafre per a caçar ratolins. Em va recordar el famós vesc utilitzat per a la cacera de tords a les controvertides barraques.

Però he vist que ni és un producte aillat, ni és un invent xinès. Una curta cerca a internet et torna un grapat de marques que comercialitzen el mateix tipus de producte. Em sembla que ja han esgotat totes les combinacions possibles de les paraules "cola" i "ratolí" en espanyol i en anglès...
SuperCat
Rati-Glue
Ratibrom
Sanson
Zepocol
Tempobi
Raticol
VictorMouse
Roe-Glue

divendres, 25 de maig del 2012

25 de maig

Dia internacional d'Àfrica
Dia de l'Orgull Friki
Dia de la Tovallola (en homenatge a Douglas Adams i la seva Guia de l'autoestopista galàctic.

I per acabar, però no per això menys important, el dia del meu aniversari.

Apa! Salut a tothom!

dissabte, 19 de maig del 2012

Seagram's amb tònica Schweppes

Una de les versions de l'origen del gin tònic diu que als militars anglesos destacats a la Índia que prenien aigua tònica per a combatre la malària amb la quinina que contenia, se'ls va ocórrer afegir-hi un raig de ginebra per a donar-li més bon gust. I deu ser efectiu perquè no l'he agafat mai jo la malària.

Seagram's és un bon descobriment. De preu moderat i elegant ampolla gravada i anatòmica, va perfecte per a combinar amb una tònica Schweppes i molt de gel en un got ample, que hi càpiga el nas. Jo utilitzo una d'aquelles copes de vi negre. I sense llimona ni més complements.

dimecres, 16 de maig del 2012

dissabte, 12 de maig del 2012

palíndroms

Paraules i frases que es llegeixen igual començant per davant i per darrere:

N'hi ha de combatius:
CATALÀ A L'ATAC!

De políticament incorrectes, com aquest:
A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua. (de J. Ruiz i Solanes)
O aquest:
Mal si le das la fe falsa del Islam.

Per una vida sana:
Ni nicotina, ni tocinín.

Rollo 7 1/2 weeks castís:
Tira'm anís a la sina, marit.


Inclassificables:
A un inodor rodó, ni nua.
Eva usa vello, lo lleva suave.


Molt actuals:
L'atur, brutal!

Etc:
No sap pas on.
I ara rai!
Set penis ineptes.

Curiós, oi? I n'hi ha molts més.
.

dimecres, 9 de maig del 2012

Velcro

El Velcro va ser desenvolupat per l'enginyer suïs George de Mestral l'any 1941 al fixar-se com s'adheria a la roba l'espina-xoca (Xanthium spinosum), una mala herba habitual a Europa. L'imatge de gran augment dona una bona idea de com funciona aquest invent.

Crèdits de la darrera imatge:
http://www.sciencephoto.com/media/121620/enlarge#

dimecres, 2 de maig del 2012

Lençóis Maranhenses

Còm pot ser que no hagués sentit mai a parlar d'aquest paratge. O és que no ho recordo...?
http://www.lareserva.com/home/lagunas_desierto

dimarts, 20 de març del 2012

dimarts, 6 de març del 2012

Roba fora de temporada

Una bona manera de desar la roba fora de temporada (i que no faci nosa)

dijous, 16 de febrer del 2012

Sorpresa agradable

Em sembla que és la primera vegada que em trobo amb un producte que és millor en realitat que a la imatge de l'envàs!
Per cert, son boníssimes aquestes tortitas de can Mercadona...

diumenge, 8 de gener del 2012

flamenco japonès - takamitsu ishizuka - taka


Ayyy en la puerta de mi casa
he plantado un almendro.
Ayyy el que entra y el que sale,
almendras va comiendoooo.



No recordo si la cançó era exactament així, però em va agradar la combinació de la música flamenca amb la imatge dels ametllers florits que em recordà els famosos cirerers del Japó.


A youtube hi ha alguns videos d'actuacions d'aquest home.
.

dimarts, 29 de novembre del 2011

delicies xineses

Ja deu fer 20 anys que viatjo regularment a la Xina i una de les coses que no deixa de sorprendre'm és la varietat de la seva oferta gastronòmica.
A molts dels restaurants s'exposa els productes que ofereixen, no tan sols el peix i el marisc, com és freqüent veure aquí, sinó tota la resta de plats, de manera que es passa la comanda abans de seure a taula, tot passejant entre carns, peixos, verdures, bolets, algues, insectes i sopes presentats en diferents combinacions de manera que es pot apreciar la quantitat i qualitat, a més del preu, de l'àpat que et serviran.
Com que les tries son llargues i prefereixo que les facin els acompanyants locals, mentre discuteixen i decideixen jo aprofito per tombar fent el guiri amb la càmera per descobrir nous plats.
I al darrer viatge vaig veure una cosa que no havia vist mai. Al costat de raps i llobarros s'oferia llom i cua de cocodril... No sé pas de quina especie es tractava ni quina preparació se li feia, però allà estava per a qui li pogués interessar.



És curiós també com poden convertir el que per a nosaltres és una deixalla en un plat amb entitat així que és fàcil que t'ofereixin espines de peix (fregides), ossos amb molt poc tall, potes de gallina, llengües d'ànec o caps de peix (alguns ben grans com els de la foto).


O caps i colls d'ànec. D'aquests caps n'he menjat darrerament. Ens els van servir suposo que rostits, partits pel mig i bastant picants de pebre i bitxo. I apa... feina per una estona d'anar escurant el poc tall que tenen: una mica de galta, la llengua, el cervell i tota la pell que es pugui arrencar al voltant del crani i el bec.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

això s'haurà de veure

De vegades descobrim un llibre i un autor als llocs més insospitats.
Aquest el vaig descobrir durant l'enterrament d'una persona estimada i ja friso per llegir-lo.


"potser la mort
és el millor de la vida
Això s'haurà de veure"

L'illa de l'última veritat de Flàvia Company
.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

funeral xinès

Per aquests verals sovint es comenta, mig en broma, que amb la quantitat de xinesos que viuen amb nosaltres, és estrany que no es vegi mai cap enterrament xinès... I la veritat és que jo no n'he vist mai cap aquí. I fa ben poc no n'havia vist mai cap enlloc.

Fins el passat setembre. Estava visitant uns tallers a una zona rural prop de Tianjin i al entrar a un poblet, ens van trobar de cara una comitiva encapçalada per un grup de músics bufant una mena de gralles estridents als que seguien tot de gent amb uns barrets i unes bufandes blanques. Una festa major de poble! vaig pensar i en preguntar-ho em van dir, tot seriosos, que es tractava d'un funeral. No recordava que el blanc és el color del dol a aquella cultura.



Llegint sobre el tema m'he trobat amb una història sorprenent.
A la Xina, com aquí, la quantitat de gent que acudeix al funeral d'algú és un indicador del grau d'estimació i popularitat del personatge difunt. Per això, a algunes zones, hi ha famílies que, per augmentar el nombre de presents als funerals dels seus parents, lloguen strippers que munten els seus numerets per a l'alegria del veïnat que hi acudeix en massa. El tema ha suscitat un debat que ha sortit a la premsa a les zones afectades. Aquesta part dels funarals no he tingut l'oportunitat de conèixer-la. casum-ronda...

(què hi deu haver allà al darrera que ningú mira a la ballarina?) 


dilluns, 19 de setembre del 2011

tabac Nord-Coreà de luju

Els xinesos es van apropant poc a poc a les tendències occidentals i cada vegada en trobes més que han deixat de fumar. Però els que fumen, fumen, i tenen la mania de convidar-te cada vegada que encenen un cigarret amb la qual cosa, entre uns i altres acabes fumant el doble del que voldries.
A sobre, per no fer-los un despreci, no goses a dir-los que el que t'agrada és el Chester blau i que trobes molt empalagoses les seves marques.
Però de tant en tant n'ensopegues un que el trobes bo i tot. Aquest és el cas d'aquesta marca, curiosament nord-coreana, amb aquest paquet daurat tant luxós, daurat i gravat, que vaig bescanviar per un dels meus blaus amb un conegut.
Això si que és categoria i no aquella xavalla dels Winstons i els Camels...

dimarts, 13 de setembre del 2011

delícies xineses

Es podria dir que els xinesos s'ho mengen tot i anar a un restaurant on tenen l'oferta a la vista és un espectacle visual. La veritat és que hi ha coses que no m'atrauen gens i puc passar perfectament sense tastar larves, crisàlides, xitxarres, cucs i sangoneres però segurament que si m'ho posen davant en un plat, com a mínim ho tastaria. I més si tenia clavats els ulls dels 5 ò 6 amfitrions esperant que fes el saque d'honor del plat...


Aquesta mena de cucots rosats se'ls mengen crus tallats a rodanxetes en plà sashimi. Tampoc cal...


Però, per sort, quan és l'hora de passar la comanda, pots demanar coses tan apetitoses com les d'aquí a sota.




dimecres, 17 d’agost del 2011

La Catània Madrilenya

A l'aeroport de Barajas vaig descobrir l'autèntica catània madrilenya.
D'aparença molt semblant a la vilafranquina, suposo que deu ser feta de la mateixa manera, i degudament embolicada amb tots els símbols turístics de la Villa y Corte, es distribueix en expositors a les botigues duty free. No recordo el fabricant però no era cap dels locals. La distribució corre a càrrec de jordi nogués, especialistes en aquest tipus de productes de "souvenir". Ves si no podrien vendre porras envasades al buit que seria més propi de la zona...


Les autèntiques: A cal Cudié o a ca la Garrelleta. 
Últimamament Casanella s'ha apuntat també al carro, innovant en varietats i presentacions
.

dilluns, 13 de juny del 2011

Nimiascosasminimas


(Henry y Charles se citaron para celebrar un duelo)
______________ii______________

(Empezaron a alejarse mientras contaban: "uno, dos...")
____________i____i____________

("Tres, cuatro...")
_________i__________i_________

("Cinco, seis..." Y Charles sacó su revólver)
______i________________¬i____

(Sin esperar a llegar a diez, Charles disparó contra Henry)
______i_______________·_¬i___

(Henry, al oír el disparo, se giró y desenfundó su arma. Desgraciadamente, había ido con prisas esa mañana y, en lugar de un revólver, había cogido un boomerang)
______i›____________·____¬i___

(Henry, consciente de que la bala se acercaba, lanzó el boomerang con toda su alma contra Charles)
______i__›_______·_______¬i___

(Por desgracia, Henry no tenía mucha fuerza y el boomerang empezó a volver antes de lo que hubiera deseado)
______i____‹__·__________¬i___

(Henry intentó huir del boomerang y de la bala de Charles, aunque como no hay tres dimensiones en estos dibujos, lo hizo en la dirección a la que iban tanto el boomerang como la bala)
___i__‹_·________________¬i___

(Henry corrió con todas sus fuerzas, pero no fue suficiente, el boomerang primero y la bala después impactaron contra su cuerpo)
__i⋖____________________¬i___

(Henry cayó al suelo)
._ _____________________¬i____

(Charles se acercó lentamente a Henry)
._ ____________¬i____________

(Cuando estuvieron cara a cara, Henry dijo: "¡Puto boomerang! Mira que equivocarme, desde luego llevo unos días que no doy pie con bola. Y a ti ya te vale dispararme cuando solo íbamos por el seis")
._ ¬i________________________

(Charles respondió: "Ostras, es verdad que era a la de diez. ¿Sabes qué pasa? Mi familia tiene gallinas y, como contamos los huevos por docenas, he pensado que contaríamos seis o doce. Y doce, me ha parecido mucho, ¿sabes?)
._ ¬i________________________

(Henry no dijo nada y finalmente murió)
.- ¬i________________________

(Charles, apenado por su error numérico, se apuntó con su revólver y disparó)
.- i¬________________________

(Fin)
.- .- ________________________



Moraleja: Por favor, contemos los huevos por decenas, comos los demás productos. Si no lo hacemos, mucha gente podría morir.


http://nimiascosasminimas.blogspot.com/

diumenge, 22 de maig del 2011

Grans invents del segle XX (i)

El 1957 dos enginyers, Alfred Fielding i Marc Chavannes, inventaven, sembla ser que per casualitat, el plàstic de bombolles, anomenat tècnicament film alveolar.


A un altre lloc, Staudinger va aconseguir polimeritzar la silicona cap als anys 50 cosa que va fer que comencés a ser aplicable a la pràctica. El 1953 va obtenir el Premi Nobel, suposo que de Química. I força més tard algú va tenir l'ocurrència d'aplicar-la per fer més còmodes els seients de les bicicletes (beneït sigui).

I ja en ple segle XXI, algun ciclista de cul dolorit, amb més imaginació que - possiblement - recursos econòmics, va unir l'invent d'un i el concepte de l'altre i es va manegar aquest còmode recobriment de seient, protector de les tendres carns que sobre ell han de reposar.
M'imagino els espetecs que deu fer quan enganxa un sot o va per un carrer de llambordes.