Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris locals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris locals. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de març del 2015

Un plà tranquil per divendres nit



1902 Cafè Modernista al recinte de l'Hospital de Sant Pau. Cervesa i olivetes.


Sopar al Firotast. Inici amb la tapa guanyadora del 2on premi del concurs de la tapa de l'any (aquelarre de marmita de peus de porc i no sé quantes coses més). I continuació al menjador amb un sopar a base de una varietat de platillos tots ells esquisits.


I acabar amb un combinat al Copa Cafè.

Perfectament!!

dijous, 16 de maig del 2013

Botigues

Una botiga tancada deixa un buit al carrer.
A Olot les obren, encara que només siguin pintades.



dimarts, 9 d’abril del 2013

el Bullit - Vilafranca

El Ferran Adriat reobre El Bullit. Ara a Vilafranca!

dijous, 5 d’abril del 2012

Ajaccio impressions

Sortida del sol al port d'Ajaccio.


Locals de colorit quasi-caribeny



sticker amb un toc de pintura (i un de comercial a la pilona)



Ciutat que m'ha sorprès agradablement de neta i endreçada. M'he quedat amb ganes de visitar el muntanyós interior del país, amb un grapat de muntanyes de més de 2000 m i de tastar la seva gastronomia que pel que he vist ha de ser apetitosa però un xic pesant. Queda pendent una visita amb més calma.
.

Marseille locals i racons

Locals i racons a Le Panier de Marsella.





diumenge, 25 d’abril del 2010

Aparadors de Sant Jordi

M'estic plantejant fer un monogràfic d'aparadors perque el tema dona per molt especialment quan hi ha festivitats assenyalades.
Aquest Sant Jordi ens ha assaltat des de l'aparador de "Drac Màgic" aquesta barreja de nines gegantines disfressades de cavaller i princesa, senyeres, roses naturals, de paper i de plàstic i reproduccions de dracs diversos, tot molt d'acord amb la diada però d'un mal gust fenomenal.

diumenge, 7 de març del 2010

s'ha de ser agraït

Vist al bar La Platja de Calafell.
A més el personal és simpàtic i la qualitat i el preu raonables, perquè amb el rètol sol no farien rutllar el negoci.

dilluns, 18 de gener del 2010

Baccara - Calafell (2)

Fa uns dies comentava que no havia pogut localitzar la primera ubicació del Baccara i ahir vaig tenir l'oportunitat de preguntar-ho allà mateix a un calafellenc de tota la vida que em va confirmar, si no li falla la memòria, l'adreça que a mí em semblava. Jo no n'estava segur perque recordo les finestres a una certa alçada del carrer. Diria que des d'elles es veia la gent avall i, com es veu a la foto, aquest edifici les té especialment baixes. Potser ho recordo malament o potser s'han fet modificacions, no ho podria dir (i de fet no m'importa gaire).

dimecres, 16 de desembre del 2009

Baccara - Calafell

El meu primer cubata el vaig prendre al Baccara de Calafell ja fa mooolts anys.
Vam entrar l'amic Ricard i jo, vam seure a una taula i, quan va venir el cambrer a prendre nota li vam demanar:
- 2 cubalibres
- de ron o ginebra?
- ...
- ...
- ...
- ...
- 2 cubalibres normals...

Suposo que ens va veure la cara de passerells i ens va posar el que li va semblar, no recordo pas què.
El Baccara a mitjans dels 70 estava al carrer del mig (de Vilamar és el nom oficial) però al cap d'un temps va tancar i va tornar a obrir a un dels carrers que el tallen, al del Carme si no em falla la memòria. Aquí també van tancar i no em consta que hagin obert a cap altra ubicació. Aquest darrer emplaçament el tinc clar perquè encara conserva el rètol a sobre de la porta, com es pot veure a la foto.


Però el del carrer del mig no el recordo. Ho he estat mirant in situ però no l'he sabut localitzar. Per això se'm va ocórrer mirar a internet on la gent penja les fotos més inversemblants i el que m'he trobat no ha estat la foto sinó una curiosa història.
En poques paraules, el Huub van der Broek va marxar d'Holanda amb 17 anys i va fer cap a Calafell on després de treballar un temps de cambrer va fundar el seu propi pub, precisament el Baccara, que va portar durant 25 anys. Després va comprar un veler i se'n va anar a tombar pel món durant 9 anys, básicament pels mars del sud. Ara torna a ser aquí, al port de Comarruga, carregant bateries per tornar a salpar.
Als següents enllaços hi ha un parell de pàgines amb les seves històries i un munt de fotos.



I el web d'un bar que tenen uns paisans a la illa de Tapana, a Vava'u, Tonga, com qui diu a mà esquerra del cul del món


dimarts, 20 d’octubre del 2009

L'Hort del Rector - Monells

Curiós restaurant el principal atractiu del qual és presentar una carta amb més de 30 plats preparats amb bacallà, inclòs un gelat per postres. El lloc és agradable i la cuina és correcta però creiem que per ser la seva especialitat, la qualitat del bacallà, de la matèria prima, havia de ser una mica millor. N'hem tastat diverses preparacions i l'hem trobat una mica eixarreït i, pel gust d'algú, una mica fort de sal.
http://www.lhortdelrector.com/

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Siurana d'Empordà

Cap de setmana a l'Empordà amb estada a Can Navata, establiment de turisme rural a Siurana. Destaco especialment la qualitat de la seva cuina. Plats ben realitzats, amb ingredients de qualitat i gustosos, els que hem tingut la oportunitat de tastar. A part d'això, la casa és molt acollidora, amb unes grans sales d'estar molt ben equipades, i la gent que ho porta, la Marta i el Joan, fan que l'estada sigui ben agradable.
http://www.cannavata.com/cat/casa.php

divendres, 9 d’octubre del 2009

25 Hours Hotel - Frankfurt

Un hotel amb estètica jeans dedicat a la marca Levi's. El que m'ha sorprès més és la façana customitzada com una caixa de cartró.



http://media.frankfurt.25hours-hotel.com/media/25hours-frankfurt/inthepress/files/0906HorecoMagazine.pdf

dimarts, 1 de setembre del 2009

proteccions per actes de foc

Sovint hem comentat perque les botigues són tant cutres a l'hora de protegir els seus aparadors quan es fan actes de foc. Cartrons aprofitats i mal tallats. Plàstic adhesiu en el millor dels cassos.
Què els costaria fer unes planxes de fusta, a mida dels vidres. Podrien aprofitar per a pintar-hi el nom de l'establiment, o motius festius, per a decorar-les. Quedaria molt més decent i donaria una imatge més polida de la vila i del mateix comerç.



Aquí han cobert els cartrons amb una tela de denim que queda molt millor. Oi?

dijous, 20 d’agost del 2009

TAVERNA-RESTAURANT CARPANEL - XÀTIVA

Amb cuina i servei molt correctes i preu ajustat, no obstant el que més sorpren d'aquest local situat al centre de Xàtiva, a un edifici antic d'un dels carrerons de la zona de vianants, és la seva decoració que vol fer referència a la història mateixa de la ciutat.

I en honor a la meva afició a visitar els excusats dels llocs que visito, que prové de l'època en que hi anava a fumar d'amagat quan viatjava amb la família, no m'en puc estar de presentar-ne la porta, consistent en un sandvitx de vidre farcit de gayumbos. Per pixar-se de riure...


dimecres, 23 de juliol del 2008

diumenge, 20 de juliol del 2008

històries de la vora del mar

Poques cases com aquestes trobareu a la Costa Daurada. De mica en mica les noves edificacions s'han anat menjant les que hi havia i les que queden són un anacronisme al mig de tanta totxana (mireu sinó a la foto petita). Però a l'extrem sud de Calafell (de fet és l'oest, però això ara no ve al cas...) en queden un parell ocupades actualment per restaurants; L'Espineta, del que ja he parlat abans, i El Pebre Negre. Són edificis molt senzills, de dues plantes, però que ens fan recordar el que devia ser aquesta costa no fa pas tants anys.
De fet el nucli de Calafell és interior i, en temps passats, dedicat a l'agricultura. Les propietats, com és habitual al nostre país, es transmetien en herència als fills grans, que es quedaven amb les cases i els terrenys de conreu, i els altres fills s'havien de conformar amb les terres de menys valor, ermots salobrosos a la vora del mar, i a guanyar-se la vida pescant al mar... Actualment, els descendents d'aquells afortunats hereus, segueixen llaurant les terres amb el tractor i varejant oliveres. I els hereus d'aquells desgraciats a qui va tocar jugar-se la pell al mar, ara són propietaris d'immobiliàries o botiguers amb el calaix ple de milions gràcies al boom turístic i immobiliari dels anys 60 i 70...
Com són les coses...

dilluns, 10 de març del 2008

L'Espineta

Si a l'estiu no em trobeu a casa, busqueu-me aquí. A partir de les 12 de la nit, quan acaben de servir els sopars, el millor lloc per a fer un parell de copes conversant tranquilament i riure una estona si es caldeja l'ambient. Personal enrotllat i imprevisible.


















Més fotos a Picasa punxant sobre l'imatge:
Espineta