aviació republicana

N'havia sentit parlar però mai l'havia vist ni se m'havia ocorregut intententar localitzar-lo. Però fa uns dies, tombant en bici, vaig anar a parar per casualitat on hi havia el camp d'aviació republicana dels Monjos durant la Guerra Civil on es conserva un dels refugis i s'hi troba un centre d'interpretació i s'hi ha alçat un monument conmemoratiu.

http://www.aviacioiguerracivil.com/centre-interpretacio.php

11 de setembre

No sé quanta gent... Molta...

Poblenou del Delta

El Paso l'any 1850? El Rocío? Marraqueix? L'imaginació et porta a llocs com aquests passejant pel Poblenou, població pertanyent a Amposta. Un centenar de cases habitades per unes 250 persones.

Creat per l'Instituto Nacional de Colonización l'any 1957 i batejat amb el nom de Villafranco del Delta (en honor a vés-a-saber-qui), el seu objectiu era atreure gent per a reactivar l'explotació agrícola de la zona, constituint el lloc més avançat de la conquesta del Delta. Un autèntic poble "de frontera".

Cap a l'any 2003 se li va canviar el nom per l'actual i ara és una bona base per a l'exploració de la zona amb un bon rapat de serveis per als visitants.

Si mai em perdo, potser em trobareu aquí.

.

en globus

Avui finalment calendari i condicions meteorològiques ens han permès fer el vol en globus que teniem pendent des del mes de maig. La possibilitat de veure els tan coneguts paisatges de la vila i de la comarca des d'una altra perspectiva és el que més m'ha agradat d'aquesta experiència i això sol paga el viatge. Fer-ho acompanyat d'un grapat de bons amics ja és un luxe.

Voleu en un globus D.O.Penedès!

http://www.elis-elis.cat/

Santes Creus 2010 (... o 1310?)

Santes Creus és d'aquells llocs on et sents al segon després del Big Bang del nostre pais.

És interessant que hi estiguin enterrats Pere el Gran, el seu fill Jaume II o Roger de Llúria, però el que m'ha atret, perque no m'hi havia fixat mai abans, han estat les marques que gravaven els picapedrers als càrreus per certificar que havien fet aquella feina a l'hora de cobrar. Signatures de personatges anònims, però identificables, dels quals les mans han contribuït a bastir la nostra terra al costat de reis i almiralls.

Santes Creus

camins del vi i el cava

Camins del vi i el cava, fantàstics per a conéixer la nostra terra a peu o en bici.

foto: quelujo.es

meduses

Primer dia de platja amb la canalla i primeres meduses de la temporada.

Meduses ben estranyes, per cert. Rodones, transparents i incolores, sense potes. Semblen més aviat implants de silicona que animals marins. Centenars d'implants mamaris escampats per la vora del mar a l'aguait de l'arribada de banyistes amb les mamelles pansides que les vulguin adoptar i endur cap a casa, de dues en dues. Angelets...

art vitícola

Al gener de 2004 Almirall-Llusià va fer aquesta instal·lació a una vinya de Chardonnay de La Granada pintant els més de 800 pals que servien per aguantar l'emparrat. A la seva web podem veure imatges de l'època.

6 anys després la pintura ha perdut una mica el color però encara resta allà com a testimoni d'aquest original experiment artístic.

Els rosers plantats a l'extrem d'algunes fileres de la vinya serveixen al pagès per, controlant les seves fulles, veure si alguna malaltia amenaça el seu cultiu. Hi ha qui diu que són per fer vi rosat, però no... En qualsevol cas donen un contrapunt de color ben agradable, tot i que en aquest cas concret no caldria pas.

http://www.almirallllusia.cat/#

pel camí de les vinyes

Còm estan les vinyes aquests dies! Surto a la tarda per moure una mica les cames amb la bici. L'intenció és fer esport. M'estic un parell d'hores enllaçant camins al mig de les vinyes, sense rumb i, de mica en mica, em vaig oblidant de l'esport i acabo deixant-me endur per l'ànim, pels cels clars, pels verds tendres dels ceps i dels sembrats, per l'olor de la ginesta i el piular dels abellerols, per les primeres escalfors del sol. I paro. I tiro fotos. I segueixo un rastre d'alguna bestiola. I dono un tomb de nassos per evitar una masia on hi ha un gossot emprenyador.

I me'n adono de que no soc gens esportista. Que soc més aviat turista/excursionista i curiós. I que això també està molt bé. Què cony!

Vilafranca des de sobre Les Cabanyes

Les Cabanyes

Entre Les Cabanyes i La Granada

Llàstima de no dur la càmera perque el telèfon té un rendiment força pobre en qüestió de fotografia

Manhattan del Penedès

No conec cap altre població on els carrers vagin numerats. Aquesta és l'única. I aquella part de Manhattan.

futbolin

compres una bossa de ganxitos a la canalla i això és el que se'ls acut... (Potser em traeix el subconscient però, oi que els del Barça tenen el ganxito més llarg?)

La Bleda

Així baixava el Foix el diumenge al matí. Aquest és el riu més cabalós del Penedès. Qui digui que aquesta terra no és de secà...

La torre d'aigües de La Bleda

A La Bleda

Més fotos a :

http://monfotobloc.blogspot.com/2010/02/la-bleda.html

Una ruta:

http://www.ajvilafranca.es/doc/doc_38845967_1.pdf

Més informació:

http://www.retratsvilafranquins.net/?p=371

pedalada matinal pre-tiberis nadalencs

Per preparar el cos i l’esperit per als llargs àpats de Nadal i Sant Esteve he fet una suau pedalada per la perifèria de Vilafranca aprofitant per tirar quatre fotos a l’església de Santa Maria del Horts i els seus rodals.

matinal nadalenca per Olèrdola

diumenge a Barcelona

Diumenge familiar prenadalenc a ciutat. Carrers i botigues. I com sempre tornem a casa sense el que buscavem però amb alguna altra cosa.

El millor, l'il·lusionista a la cua de Nespresso. Si hagués anat sol m'hauria posat tres vegades a la cua.

Siurana d'Empordà

Cap de setmana a l'Empordà amb estada a Can Navata, establiment de turisme rural a Siurana. Destaco especialment la qualitat de la seva cuina. Plats ben realitzats, amb ingredients de qualitat i gustosos, els que hem tingut la oportunitat de tastar. A part d'això, la casa és molt acollidora, amb unes grans sales d'estar molt ben equipades, i la gent que ho porta, la Marta i el Joan, fan que l'estada sigui ben agradable.

http://www.cannavata.com/cat/casa.php

Dissabte a Aqualeon

Com estava el dia... Com per que a un parc aquatic el producte estrella de la botiga fossin els xubasqueros !!!!

setmana de neu (a la Vall d'Aran)

cotxes aparcats

orgue davant la porta de casa

he estat dubtant entre el futbol sala i el tenis

les cases des d'un tròs lluny

des de la finestra de casa

i per arribar-hi...

Per sort l'endemà he pogut aprofitar per fer unes baixades fins que les cames i especialment els genolls m'han dit... para nen que has de conduïr i tindràs tremolors...

Paisatges de la Perifèria de la Vila (1)

Tombant per la perifèria, a la línia on es troben la zona urbanitzada i la zona "rural", trobem alguns paisatges que ben aviat desapareixeran. Com aquest del Camí de Melió. La sínia ja abandonada i les pedres i els plataners enmarcant la ruta, són un vestigi d'una via freqüentada per molts vilafranquins en els seus moments d'esbarjo ja fa un grapat d'anys.