Ofidiada

L'equivalent a la mariscada amb serps seria una ofidiada?
Aquestes les oferien a un restaurant cantonès a la zona de Shandong i em vaig quedar amb ganes de saber com les preparaven.
La única vegada que n'he menjat va ser fa anys a Shanghai on servien primer la pell barrejada amb unes fulles crues, estil amanida. Després la carn, de color blanquinós i amb un munt de costelletes per anar escurant, com si fos conill. I per fi, suposo que perquè era el convidat, em van oferir la sang, crua i líquida, en un got que vaig rebutjar amablement amb no sé quina escusa. No sé si s'ho van pendre gaire malament... Però tampoc se la va beure ningú més dels que anavem.

Gin tònic gelificat - Pastisseria Bertran

A la Pastisseria Bertran de Vilafranca han aconseguit que un gin tònic es pugui menjar amb cullera, i a casa!
Sembla ser que Citadelle, la ginebra francesa amb la qual, junt amb la tònica Fever Tree, està elaborat aquest producte, estava buscant alguna cosa original per a oferir a les seves presentacions, i a través del seu distribuïdor a Espanya es van posar en contacte amb el Ramon Bertran que va acceptar el repte. Per tal de conservar totes les seves propietats, inclòs el punt de gas de la tònica, te'l venen congelat de manera que te'l pots endur a casa i després d'unes 2 a 4 hores, està llest per al seu consum. Per a la seva preparació es segueixen les proporcions exactes de ginebra i tònica fixades per Citadelle i he de dir que és fantàstic deixar desfer la gelatina fresca a la boca per assaborir una cosa que no és que tingui gust de gin tònic sinó que és un gin tònic.
Alquímia d'alta gastronomia d'autor posada a la teva taula. Tot plegat per 4€ la peça.

Sorpresa agradable

Em sembla que és la primera vegada que em trobo amb un producte que és millor en realitat que a la imatge de l'envàs!
Per cert, son boníssimes aquestes tortitas de can Mercadona...

delicies xineses

Ja deu fer 20 anys que viatjo regularment a la Xina i una de les coses que no deixa de sorprendre'm és la varietat de la seva oferta gastronòmica.

A molts dels restaurants s'exposa els productes que ofereixen, no tan sols el peix i el marisc, com és freqüent veure aquí, sinó tota la resta de plats, de manera que es passa la comanda abans de seure a taula, tot passejant entre carns, peixos, verdures, bolets, algues, insectes i sopes presentats en diferents combinacions de manera que es pot apreciar la quantitat i qualitat, a més del preu, de l'àpat que et serviran.

Com que les tries son llargues i prefereixo que les facin els acompanyants locals, mentre discuteixen i decideixen jo aprofito per tombar fent el guiri amb la càmera per descobrir nous plats.

I al darrer viatge vaig veure una cosa que no havia vist mai. Al costat de raps i llobarros s'oferia llom i cua de cocodril... No sé pas de quina especie es tractava ni quina preparació se li feia, però allà estava per a qui li pogués interessar.

És curiós també com poden convertir el que per a nosaltres és una deixalla en un plat amb entitat així que és fàcil que t'ofereixin espines de peix (fregides), ossos amb molt poc tall, potes de gallina, llengües d'ànec o caps de peix (alguns ben grans com els de la foto).

O caps i colls d'ànec. D'aquests caps n'he menjat darrerament. Ens els van servir suposo que rostits, partits pel mig i bastant picants de pebre i bitxo. I apa... feina per una estona d'anar escurant el poc tall que tenen: una mica de galta, la llengua, el cervell i tota la pell que es pugui arrencar al voltant del crani i el bec.

delícies xineses

Es podria dir que els xinesos s'ho mengen tot i anar a un restaurant on tenen l'oferta a la vista és un espectacle visual. La veritat és que hi ha coses que no m'atrauen gens i puc passar perfectament sense tastar larves, crisàlides, xitxarres, cucs i sangoneres però segurament que si m'ho posen davant en un plat, com a mínim ho tastaria. I més si tenia clavats els ulls dels 5 ò 6 amfitrions esperant que fes el saque d'honor del plat...

Aquesta mena de cucots rosats se'ls mengen crus tallats a rodanxetes en plà sashimi. Tampoc cal...

Però, per sort, quan és l'hora de passar la comanda, pots demanar coses tan apetitoses com les d'aquí a sota.

La Catània Madrilenya

A l'aeroport de Barajas vaig descobrir l'autèntica catània madrilenya.

D'aparença molt semblant a la vilafranquina, suposo que deu ser feta de la mateixa manera, i degudament embolicada amb tots els símbols turístics de la Villa y Corte, es distribueix en expositors a les botigues duty free. No recordo el fabricant però no era cap dels locals. La distribució corre a càrrec de jordi nogués, especialistes en aquest tipus de productes de "souvenir". Ves si no podrien vendre porras envasades al buit que seria més propi de la zona...

Les autèntiques: A cal Cudié o a ca la Garrelleta. 

Últimamament Casanella s'ha apuntat també al carro, innovant en varietats i presentacions

.

panellets

La primera vegada que vaig tastar la pastisseria del nord d'Àfrica em va recordar molt als panellets: massapà. fruits secs i molt de sucre o mel. Avui menjant panellets he recordat aquella sensació i he anat a buscar si hi tenen alguna cosa a veure. Tot i que sembla que l'origen no és gaire clar, hi ha força opinions que el situen als països de cultura àrab. El fet de menjar-los per Tots Sants podría tenir l'origen en els pans que es dipositaven a les tombes dels difunts per ajudar-los a fer el llarg viatge que tenien per davant. Aquí podríem trobar també l'origen del nom?

En definitiva, que com en tantes coses de la nostra cultura, aquí hi podem trobar una fusió de cultures diferents i de diferents èpoques. I que sigui per molts anys. Inch Allah.

panellets

reposteria àrab

fotos:

http://blocs.xtec.cat/cgalobar/

http://www.ojoalplato.com/

Cròniques xineses

Em pirra la riquesa del menjar xinès. El joc de sabors, olors, textures, consistències, ingredients, colors, tipus de tall i de cocció fa que cada plat sigui una sorpresa.

El que sorprèn també és que a qualsevol restaurant de poble, ronyós i plè de gent treballadora, es cuidin tots els detalls i mirant els plats, flairant-los i degustant-los pots no saber ben be si et trobes a una fondota de poble o a un gran restaurant.

El que has de superar, això si, és l’aversió a que tothom posi els palillos que ja s’han passejat per la seva boca, al plat d’on has de menjar. I a que vagin escopint els ossets i espines directament a sobre de la taula. I a que vagin fent sonors rots tal com els hi arriben. Superat això, les sensacions són d’una exquisidesa brutal.

I la varietat de productes que mengen... En aquest darrer viatge he tingut l'oportunitat de tastar liquen (boníssim) i cogombres de mar (no m'ha agradat la seva consistència).

Les crisàlides de papallona les deixarem per una altra ocasió.

encara bo !!!

L'Hort del Rector - Monells

Curiós restaurant el principal atractiu del qual és presentar una carta amb més de 30 plats preparats amb bacallà, inclòs un gelat per postres. El lloc és agradable i la cuina és correcta però creiem que per ser la seva especialitat, la qualitat del bacallà, de la matèria prima, havia de ser una mica millor. N'hem tastat diverses preparacions i l'hem trobat una mica eixarreït i, pel gust d'algú, una mica fort de sal.

http://www.lhortdelrector.com/

Siurana d'Empordà

Cap de setmana a l'Empordà amb estada a Can Navata, establiment de turisme rural a Siurana. Destaco especialment la qualitat de la seva cuina. Plats ben realitzats, amb ingredients de qualitat i gustosos, els que hem tingut la oportunitat de tastar. A part d'això, la casa és molt acollidora, amb unes grans sales d'estar molt ben equipades, i la gent que ho porta, la Marta i el Joan, fan que l'estada sigui ben agradable.

http://www.cannavata.com/cat/casa.php

TAVERNA-RESTAURANT CARPANEL - XÀTIVA

Amb cuina i servei molt correctes i preu ajustat, no obstant el que més sorpren d'aquest local situat al centre de Xàtiva, a un edifici antic d'un dels carrerons de la zona de vianants, és la seva decoració que vol fer referència a la història mateixa de la ciutat.

http://www.intenea.net/portal-intenea/index.php?option=com_content&view=article&id=8&Itemid=42

I en honor a la meva afició a visitar els excusats dels llocs que visito, que prové de l'època en que hi anava a fumar d'amagat quan viatjava amb la família, no m'en puc estar de presentar-ne la porta, consistent en un sandvitx de vidre farcit de gayumbos. Per pixar-se de riure...

pa, pernil i formatge

Ja feia dies que volia presentar-vos un parell de temes de caràcter gastronòmic que m'han frapat.

En primer lloc la forma de presentar el clàssic BIKINI a un bar de Calafell del que, malauradament, no recordo el nom.
No sé si a causa de la gran dificultat de posar ordenadament les capes de pernil i formatge a l'interior, o pel desbordant talent creatiu del xef, el cas és que una part del pernil i del formatge és presentat directament a sobre de l'entrepà, la qual cosa impossibilita el fet d'ingerir-lo sense coberts que és precisament una de les gràcies que tenen aquest tipus d'àpats. O potser la raó és l'elevat grau de refinament de la direcció del local que no permet que al seu establiment es mengi amb els dits (qui vulgui fer porqueries que se'n vagi a casa seva, home...)

L'altra història fa referència a un preparat similar, el CROQUE-MONSIEUR, recepta d'origen francès, que es vé a pronunciar "croc mesié" i que a El Panet del carrer d'Amàlia han rebatejat com es veu a la imatge. Que cony tanta tonteria...

Per cert, buscant aquesta recepta he anat a petar a la web d'una banda australiana divertidíssima (tant la web com la banda). Doneu-hi un tomb que val la pena.

http://www.croquemonsieur.com.au/

Vi Kosher

Ja sabem que els hebreus són molt especials pel que fa al menjar però el que no havia vist encara era vi kosher al comerç del nostre pais. Possiblement no m'hi havia fixat mai. Ara he sabut que n'hi ha diversos elaboradors a Catalunya (D.O. Montsant o Conca de Barberà) i a Espanya. Ja el tastarem un dia d'aquests.