endolls del món

Telèfon, càmera de fotos, tableta, ordinador portàtil, màquina d'afaitar, consola de jocs, ... Com endollar-ho tot a l'habitació de l'hotel a un país on, a més, les clavilles son diferents de les nostres!? Doncs enduent-se un endoll múltiple i amb un sol adaptador en tindrem prou. Voilà!

rockefeller center i lego

A l'entrada de l'edifici principal del Rockefeller Center de New York, hi ha aquest fantàstic mural art-decó on es recorda la importància de la saviesa i el coneixement.

A la botiga Lego del mateix centre hi ha una recreació del mateix mural, fet amb peces Lego, on es fa èmfasi en la creativitat i la imaginació.

casament a Qingdao

Esperant als nuvis a la porta de l'hotel. A cada banda un individu amb un llarg pal embolicat amb paper de color rosa i una llarga traca (xinesa, és clar) a la punta.

A la façana de l'hotel uns inflables amb motius mitològics.

Arriben els nuvis i s'encenen les traques.

Amb tota la pólvora cremada, entra la comitiva nupcial, 6 cotxes, tots de luxe, amb tota la parentela (suposo). Per entrar a l'hotel el nuvi carrega a la núvia al coll. No deu poder tocar de peus a terra??

Poblenou del Delta

El Paso l'any 1850? El Rocío? Marraqueix? L'imaginació et porta a llocs com aquests passejant pel Poblenou, població pertanyent a Amposta. Un centenar de cases habitades per unes 250 persones.

Creat per l'Instituto Nacional de Colonización l'any 1957 i batejat amb el nom de Villafranco del Delta (en honor a vés-a-saber-qui), el seu objectiu era atreure gent per a reactivar l'explotació agrícola de la zona, constituint el lloc més avançat de la conquesta del Delta. Un autèntic poble "de frontera".

Cap a l'any 2003 se li va canviar el nom per l'actual i ara és una bona base per a l'exploració de la zona amb un bon rapat de serveis per als visitants.

Si mai em perdo, potser em trobareu aquí.

.

Ofidiada

L'equivalent a la mariscada amb serps seria una ofidiada?
Aquestes les oferien a un restaurant cantonès a la zona de Shandong i em vaig quedar amb ganes de saber com les preparaven.
La única vegada que n'he menjat va ser fa anys a Shanghai on servien primer la pell barrejada amb unes fulles crues, estil amanida. Després la carn, de color blanquinós i amb un munt de costelletes per anar escurant, com si fos conill. I per fi, suposo que perquè era el convidat, em van oferir la sang, crua i líquida, en un got que vaig rebutjar amablement amb no sé quina escusa. No sé si s'ho van pendre gaire malament... Però tampoc se la va beure ningú més dels que anavem.

Qingdao platja

Molta gent buscant closques de petxina i cargol. Molt pocs banyadors i molt poca carn a la vista (gent pudorosa?). Passejar. Tirar-se fotos. Llogar barques. Una altra manera de viure la platja.

Ajaccio impressions

Sortida del sol al port d'Ajaccio.

Locals de colorit quasi-caribeny

sticker amb un toc de pintura (i un de comercial a la pilona)

Ciutat que m'ha sorprès agradablement de neta i endreçada. M'he quedat amb ganes de visitar el muntanyós interior del país, amb un grapat de muntanyes de més de 2000 m i de tastar la seva gastronomia que pel que he vist ha de ser apetitosa però un xic pesant. Queda pendent una visita amb més calma.

.

Marseille locals i racons

Locals i racons a Le Panier de Marsella.

aigua freda

Que perquè ragi l'aigua freda s'ha de girar la maneta cap a l'esquerra? 沒問題 (cap problema!) Es posa la part blava cap a l'esquerra i llestos... Que la C està del revés? Tira homeee...

Hotel a Qingdao, Xina
.

funeral xinès

Per aquests verals sovint es comenta, mig en broma, que amb la quantitat de xinesos que viuen amb nosaltres, és estrany que no es vegi mai cap enterrament xinès... I la veritat és que jo no n'he vist mai cap aquí. I fa ben poc no n'havia vist mai cap enlloc.

Fins el passat setembre. Estava visitant uns tallers a una zona rural prop de Tianjin i al entrar a un poblet, ens van trobar de cara una comitiva encapçalada per un grup de músics bufant una mena de gralles estridents als que seguien tot de gent amb uns barrets i unes bufandes blanques. Una festa major de poble! vaig pensar i en preguntar-ho em van dir, tot seriosos, que es tractava d'un funeral. No recordava que el blanc és el color del dol a aquella cultura.

Llegint sobre el tema m'he trobat amb una història sorprenent.

A la Xina, com aquí, la quantitat de gent que acudeix al funeral d'algú és un indicador del grau d'estimació i popularitat del personatge difunt. Per això, a algunes zones, hi ha famílies que, per augmentar el nombre de presents als funerals dels seus parents, lloguen strippers que munten els seus numerets per a l'alegria del veïnat que hi acudeix en massa. El tema ha suscitat un debat que ha sortit a la premsa a les zones afectades. Aquesta part dels funarals no he tingut l'oportunitat de conèixer-la. casum-ronda...

(què hi deu haver allà al darrera que ningú mira a la ballarina?) 

feliç diwali

Reconcilieu-vos amb els vostres enemics!
.

Tianjin. Un dels nous restaurants amb cuina regional (en aquest cas de Mongòlia) i decoració molt moderna, al gust occidental: espai ampli, mobles llisos, sense floritures, ni granats i daurats. decorat amb grans cartells pop-art, gran làmpara (*) de disseny a sobre de la taula i carta cuidadíssima combinant fotos de paisatges esteparis amb les dels plats. L'ambient fantàstic i el menjar també. Però el que més em sorprèn és que, per picar, mentre passem la comanda, ens porten uns cistells amb pipes. Fantàstica postal, una colla de xinesos, i un català, menjant pipes al voltant de la taula d'un restaurant força luxós a la Xina...

Sembla ser que a la zona es cultiva força gira-sol i es mengen les pipes com nosaltres, torrades i lleugerament salades.


(*) no em faran posar làmpada; no em surt ni per escrit.


Per cert, bonica ciutat Tianjin. Mireu-ne algunes fotos

tabac Nord-Coreà de luju

Els xinesos es van apropant poc a poc a les tendències occidentals i cada vegada en trobes més que han deixat de fumar. Però els que fumen, fumen, i tenen la mania de convidar-te cada vegada que encenen un cigarret amb la qual cosa, entre uns i altres acabes fumant el doble del que voldries.

A sobre, per no fer-los un despreci, no goses a dir-los que el que t'agrada és el Chester blau i que trobes molt empalagoses les seves marques.

Però de tant en tant n'ensopegues un que el trobes bo i tot. Aquest és el cas d'aquesta marca, curiosament nord-coreana, amb aquest paquet daurat tant luxós, daurat i gravat, que vaig bescanviar per un dels meus blaus amb un conegut.

Això si que és categoria i no aquella xavalla dels Winstons i els Camels...

el somriure del cobrador

Sempre m'havia sorprès el somriure d'orella a orella que lluïen TOTS els cobradors de l'autopista que passa per Qingdao i va cap a l'interior del pais. Tanta simpatia no l'havia vist mai a Europa!

A la llarga m'he adonat que deu ser quelcom que apareix al seu llibre d'estil i que deuen tenir alguna mena de rayo destructor apuntant-los directament al cap que els pot fulminar així que deixen d'ensenyar les dents.

delícies xineses

Es podria dir que els xinesos s'ho mengen tot i anar a un restaurant on tenen l'oferta a la vista és un espectacle visual. La veritat és que hi ha coses que no m'atrauen gens i puc passar perfectament sense tastar larves, crisàlides, xitxarres, cucs i sangoneres però segurament que si m'ho posen davant en un plat, com a mínim ho tastaria. I més si tenia clavats els ulls dels 5 ò 6 amfitrions esperant que fes el saque d'honor del plat...

Aquesta mena de cucots rosats se'ls mengen crus tallats a rodanxetes en plà sashimi. Tampoc cal...

Però, per sort, quan és l'hora de passar la comanda, pots demanar coses tan apetitoses com les d'aquí a sota.

Tsingtao

Una gran cervesa tipus lager feta a Xina des de que el 1903 uns emprenedors alemanys la van començar a produir.

El format comú és l'ampolla de vidre de 600 ml i ben freda és fantàstica. El problema és que els xinesos tenen la mania de demanar tota la beguda de cop i entre que ja no la serveixen gaire freda i que s'està una estona a sobre de la taula, te la acabes bevent una mica massa tèbia pel meu gust.

La d'avui estava perfecta.

http://www.tsingtaobeer.com/index.htm

Bombai

En cap altre lloc he vist, mirant des de la finestra d'un hotel, voltors, en lloc de pardalets, saltironejant per les branques dels arbres del carrer.