Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musica. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de gener del 2012

flamenco japonès - takamitsu ishizuka - taka


Ayyy en la puerta de mi casa
he plantado un almendro.
Ayyy el que entra y el que sale,
almendras va comiendoooo.



No recordo si la cançó era exactament així, però em va agradar la combinació de la música flamenca amb la imatge dels ametllers florits que em recordà els famosos cirerers del Japó.


A youtube hi ha alguns videos d'actuacions d'aquest home.
.

dimecres, 6 de juliol del 2011

nadie sabe nada de gatos persas

M'ha agradat aquesta peli. Amb l'excusa d'explicar les peripècies que passen un parell de músics indie per muntar un grup amb el que sortir de gira pel mon, fa un repàs quasi documental del panorama rockero de Teheran, amanit amb una gran quantitat d'imatges de la vida quotidiana de la ciutat. I és que el panorama és molt dur per aquella banda de mon, ja que la censura i la pressió policial i religiosa converteix en underground a qualsevol que faci música amb un aire mínimament occidental i en un acte de rebel·lia el muntar una festeta a casa. I en el cas de les dones la repressió és molt més contundent.
M'ha agradat

dimarts, 27 de juliol del 2010

bad boys - inner circle



Bad boys, bad boys,
whatcha gonna do, whatcha
gonna do
when they come for you

divendres, 14 de maig del 2010

divendres, 9 d’abril del 2010

Malcom McLaren ha mort

Un càncer s'ha endut als 64 anys a Malcom McLaren, agitador cultural i social i pràcticament "inventor" del fenòmen punk fent de mànager i promotor dels Sex Pistols i els New York Dolls i més tard altres grups post punk i new wave com Adam and the Ants i Bow Wow Wow.

Llàrga vida a la seva memòria !!


NO FUTURE !!
efectivament ..



dimarts, 8 de desembre del 2009

dissabte, 7 de novembre del 2009

Peugeot 206

Un anunci que sempre m'ha fet gràcia. Recordo que aquest Ambassador era quasi l'únic model de cotxe a la Índia quan hi vam ser, ja fa quasi 20 anys.



Recordo que hi havia algun carrer a Delhi plè de comerços especialitzats en recanvis per aquests cotxes. Podies entrar per una punta de carrer i anar comprant el chasis a una botiga, el motor a una altra, les rodes, els llums, el sistema elèctric, els seients, ... i sortir per l'altra punta amb el cotxe sencer. Avantatges de tenir un sol model... I inconvenients... Per això em a gràcia i puc entendre les ganes que té el noi de l'anunci en convertir el seu cotxe en alguna cosa diferent, més personal. Bé pels creatius de la publicitat.

I aquesta és la cançó sencera.

Fins i tot el cotxe tunejat del clip és del mateix model...

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Veus

La peruana Yma Sumac em va sorprendre quan la vaig veure a "El secreto de los incas" per l'amplíssim registre de la seva veu, capaç d'emetre de les notes més greus a les més agudes i, a més a més canta bé. Avui he llegit que té un rang de 5 octaves.



Ara també he llegit que hi ha una tal Georgia Brown, brasilera, que té un registre de 8 octaves!!! i realment pot arribar a fer una veu de pito que tira d'esquena.
I un tal Tim Storms capaç d'emetre la nota més baixa. Tan baixa que l'oida humana és incapaç de sentir-la... en fi...

dimecres, 15 de juliol del 2009

dilluns, 9 de març del 2009

pa, pernil i formatge

Ja feia dies que volia presentar-vos un parell de temes de caràcter gastronòmic que m'han frapat.

En primer lloc la forma de presentar el clàssic BIKINI a un bar de Calafell del que, malauradament, no recordo el nom.
No sé si a causa de la gran dificultat de posar ordenadament les capes de pernil i formatge a l'interior, o pel desbordant talent creatiu del xef, el cas és que una part del pernil i del formatge és presentat directament a sobre de l'entrepà, la qual cosa impossibilita el fet d'ingerir-lo sense coberts que és precisament una de les gràcies que tenen aquest tipus d'àpats. O potser la raó és l'elevat grau de refinament de la direcció del local que no permet que al seu establiment es mengi amb els dits (qui vulgui fer porqueries que se'n vagi a casa seva, home...)


L'altra història fa referència a un preparat similar, el CROQUE-MONSIEUR, recepta d'origen francès, que es vé a pronunciar "croc mesié" i que a El Panet del carrer d'Amàlia han rebatejat com es veu a la imatge. Que cony tanta tonteria...


Per cert, buscant aquesta recepta he anat a petar a la web d'una banda australiana divertidíssima (tant la web com la banda). Doneu-hi un tomb que val la pena.

http://www.croquemonsieur.com.au/

diumenge, 1 de febrer del 2009

the B52's

I com que una cosa em porta a l'altra... Un altre clàssic de les nits més boges: B52's !!!
No obstant els he vist en alguna gravació recent i, com és habitual en aquests cassos, m'han decebut.
Insisteixo. Quín interès té anar a sentir un grup de "iaios" decrèpits cantant amb veu trencada els seus grandes exitos? L'únic que se m'acut és el de fer-los un homenatge amb la nostra presència per que revisquin els seus moments de glòria i recullin uns quants calerons més per a la seva jubilació o per temes benèfics que és el que sembla que fan darrerament. I de passada que es cobrin tots els discos que no els hem comprat perque els copiavem en cassette de lps que ens deixaven.
Però en el seu moment... ritme del que et sacseja fins a les entranyes

Tenen pàgina oficial: http://theb52s.com/

Talking Heads

Segueixo en plan revival. Un altre dels grups que han animat les meves nits més acolorides: Talking Heads. Talking Heads...
Però també m'han agradat altres registres del David Byrne (aquest tio en té molts de registres) com el que vaig descobrir quan em va caure a les mans el seu àlbum "Rei Momo" al que pertany aquest mambo.

diumenge, 18 de gener del 2009

Wonderwall - Oasis

No sé si la podré tornar a escoltar sense posar-me a plorar

En la teva memòria Albert!

dimarts, 6 de gener del 2009

Beatboxing - RoxorLoops

Beatboxing és l'habilitat d'imitar sons amb al boca, especialment caixes de sons, i es considera un dels elements del hip-hop. RoxorLoops és un belga que va guanyar el campionat el 2006 i és impresionant el domini que té de la veu, la respiració, la gola i no-se-quantes-coses-més que deu fer servir per emetre tal quantitat i qualitat de sons i ritmes. Per escoltar-ho amb el volum alt.


diumenge, 14 de desembre del 2008

Depeche Mode

A la seva música, tot i ser electrònica, sempre li he trobat un fons de ritus tribal fosc i catàrsic. Llargs viatges en cotxe en dies plujosos. No m'he parat mai a escoltar-ne les lletres ni intentar entendre-les. La veu forma part de l'armonia i segurament em decebrien. Per mi no formen part d'una època sinó d'un estat d'ànim i per això sempre en tinc algun disc a prop.