inundacions (a Xina en aquest cas)

impactant imatge de l'efecte de les inundacions i de com les pateixen a molts llocs.

la foto perfecta?

El mar, el cel, els núvols, l'onada emmarcant el surfista, el verd de les muntanyes, l'arc de sant martí, la llum del sol. Tot sembla elegantment disposat per a obtenir l'efecte estètic desitjat. Una bonica foto en qualsevol cas.

Foto: Zak Noyle / SPL per a la revista Surfer

l'ànima de les pedres

Aquesta bonica paret és on és perquè l'actual situació econòmica ha aturat l'urbanització que hi havia prevista.
Si les pedres tinguessin ànima segur que ho agrairien...
A Calafell.

Qingdao platja

Molta gent buscant closques de petxina i cargol. Molt pocs banyadors i molt poca carn a la vista (gent pudorosa?). Passejar. Tirar-se fotos. Llogar barques. Una altra manera de viure la platja.

Lençóis Maranhenses

Còm pot ser que no hagués sentit mai a parlar d'aquest paratge. O és que no ho recordo...?

http://www.lareserva.com/home/lagunas_desierto

vinyes i ametllers al capvespre

Capvespre de cel ennuvolat tombant en bici per les vinyes. Una ullada del sol a punt de pondre's s'escapoleix per sota els núvols el temps just per donar llum per fer la foto als quatre ametllers florits del marge. Llàstima de la infame òptica del Sharp GX25

.

en globus

Avui finalment calendari i condicions meteorològiques ens han permès fer el vol en globus que teniem pendent des del mes de maig. La possibilitat de veure els tan coneguts paisatges de la vila i de la comarca des d'una altra perspectiva és el que més m'ha agradat d'aquesta experiència i això sol paga el viatge. Fer-ho acompanyat d'un grapat de bons amics ja és un luxe.

Voleu en un globus D.O.Penedès!

http://www.elis-elis.cat/

Speed Riding

Una combinació d'ski i parapent que resulta d'allò més espectacular. Adrenalina a tope!

pista Fogonazos

camins del vi i el cava

Camins del vi i el cava, fantàstics per a conéixer la nostra terra a peu o en bici.

foto: quelujo.es

meduses

Primer dia de platja amb la canalla i primeres meduses de la temporada.

Meduses ben estranyes, per cert. Rodones, transparents i incolores, sense potes. Semblen més aviat implants de silicona que animals marins. Centenars d'implants mamaris escampats per la vora del mar a l'aguait de l'arribada de banyistes amb les mamelles pansides que les vulguin adoptar i endur cap a casa, de dues en dues. Angelets...

art vitícola

Al gener de 2004 Almirall-Llusià va fer aquesta instal·lació a una vinya de Chardonnay de La Granada pintant els més de 800 pals que servien per aguantar l'emparrat. A la seva web podem veure imatges de l'època.

6 anys després la pintura ha perdut una mica el color però encara resta allà com a testimoni d'aquest original experiment artístic.

Els rosers plantats a l'extrem d'algunes fileres de la vinya serveixen al pagès per, controlant les seves fulles, veure si alguna malaltia amenaça el seu cultiu. Hi ha qui diu que són per fer vi rosat, però no... En qualsevol cas donen un contrapunt de color ben agradable, tot i que en aquest cas concret no caldria pas.

http://www.almirallllusia.cat/#

pel camí de les vinyes

Còm estan les vinyes aquests dies! Surto a la tarda per moure una mica les cames amb la bici. L'intenció és fer esport. M'estic un parell d'hores enllaçant camins al mig de les vinyes, sense rumb i, de mica en mica, em vaig oblidant de l'esport i acabo deixant-me endur per l'ànim, pels cels clars, pels verds tendres dels ceps i dels sembrats, per l'olor de la ginesta i el piular dels abellerols, per les primeres escalfors del sol. I paro. I tiro fotos. I segueixo un rastre d'alguna bestiola. I dono un tomb de nassos per evitar una masia on hi ha un gossot emprenyador.

I me'n adono de que no soc gens esportista. Que soc més aviat turista/excursionista i curiós. I que això també està molt bé. Què cony!

Vilafranca des de sobre Les Cabanyes

Les Cabanyes

Entre Les Cabanyes i La Granada

Llàstima de no dur la càmera perque el telèfon té un rendiment força pobre en qüestió de fotografia

altres costums funeraris

Una informació rebuda de l'Esther i el Toni de Imatges de pedra i de silenci em fa adonar de la meva confusió en l'anterior redactat d'aquesta entrada.

A sota un text que s'ajusta més a la realitat. I perdoneu-me l'error.

-----

Diferents cultures conviuen als nostres cementiris i per tots Sants això es fa més evident.

Estava un dia passejant pel cementiri de Vilafranca, observant com al costat de la sobrietat de les tombes catalanes (ram de flors) hi convivien les de les famílies d'origen andalús o extremeny (ram de flors + objecte record del difunt + senyora emparrada a dalt d'una escala netejant la làpida mentre parla amb la veina de com de pressa ha passat l'any). De sobte, un tros lluny, veig com si totes les flors d'un pany de paret haguessin caigut i quedat apilades al peu dels nínxols.

I és en acostar-m'hi que m'adono que no es tracta sinó de l'acumulació d'ofrenes d'una família gitana a una parenta seva. Flors de tots colors en rams i cistelles, estatuetes de sants i marededéus, medalletes, cintes, guirnaldes, objectes diversos i conjunt escultòric darrera del vidre. Tot plegat excessiu pel nostre gust. I, tot i que el primer que un hom pensa és que deu tractar-se d'una mort recent, la veritat és que la defunció datava ja de set anys enrere...

Suposo que hi deu haver alguna norma que reguli l'ocupació autoritzada dels carrers dels cementiris perque dues parafernàlies com aquesta encarades bloquejarien completament el pas.

El cementiri de Vilafranca té, per altra banda, interès per alguns dels conjunts funeraris que conté, obra d'arquitectes de renom com Santiago Güell, August Font o Antoni Pons.

Saint Louis Cemetery - New Orleans

Interessant barreja de ritus catòlics i vudú a aquest cementiri de Nova Orleans.

http://en.wikipedia.org/wiki/Saint_Louis_Cemetery

Aquesta darrera és la tomba de Marie Laveau, famosa sacerdotessa vudú del segle 19 que encara avui dia rep testimonis de respecte.

Santa Margarida de Bianya - Cementiri

Petit cementiri al costat de l'església. El que es veu és el que hi ha.

No deixa de sorprendre'm que, amb la quantitat de terreny que hi ha i la poca necessitat d'espai que tenen aquests poblets, facin els enterraments en nínxols en comptes de directament a terra.

Cementiri d'Eyüp - Istanbul

El cementiri de Eyüp està situat a l'inici de La Banya d'Or i des d'ell es té una vista fantàstica sobre aquella zona de la ciutat. A tocar es troba la mesquita i el mausoleu d'Ayyub al-Ansari, venerat per ser íntim de Mahoma, i que confereix al lloc el caracter de destinació de peregrinatge.

El recinte està configurat com a parc i és molt agradable el passeig pels diferents senders que s'emparren pel vessant del turó, envoltats de tombes, moltes d'elles de prohoms musulmans, totes elles sense làpida però amb treballades esteles funeràries.

Endogàmia Eivissenca

Santa Eulària des Riu. Puig de Missa. Bonic complex religiós al capdamunt d'un turó al bell mig de la població. Petit cementiri. Blanc, net, tranquil. Les làpides ens recorden els noms dels que han anat morint i son testimoni de les relacions familiars mantingudes a la parròquia. Una desena de cognoms serveixen per anomenar, en diferents combinacions, a la pràctica totalitat de la població difunta: Marí, Juan, Ramon, Tur, Clapés, Torres, Guasch, ... Mares i filles i veïnes es diuen exactament igual, de nom i dos cognoms. Em recorda Les "Obres Púbiques" del Pedrolo.

paisatges habituals passats per un tamís de crua climatologia hivernal