Dissabte a Aqualeon

Com estava el dia... Com per que a un parc aquatic el producte estrella de la botiga fossin els xubasqueros !!!!

Noves Tendències de videos

Una petita i delicada virgueria

Gràcies per la troballa Té

http://telamamaria.blogspot.com/

Inferno - Terra Mítica

Soc poc donat a les atraccions de fira. He sofert periodes de vertígen i em fan més aviat angúnia, especialment les que simplement et fan ballar el cap mentre et centrifuguen. Però aquesta vegada he volgut provar-ho i he pujat a l'Inferno de Terra Mítica. Potser perque només dura uns 15 segons. O potser per demostrar-me no sé que. D'entrada diu que no és recomenat a qui pateix del cor i als hipertensos. Béeeee, emoció afegida... A la cua, nervis, cor accelerat, mans suades, el normal. Després et lligues, puja amunt, es torna boig mentre rius histèricament durant 10 segons. I ja està. No n'hi havia per tant... La propera al Dragon Khan. ja em fotré racció doble d'Enalapril...

Ah, i la propaganda a la seva web, en valencià macarrònic, no té preu:

Et creu capaç d´anar cap a munt, cap endavant, cap per a baix, girar i sentir-te igual que una pilota volan a 60km/h? Eres així de llançat? Tu t´ho creus, pero nosaltres no; esta es la teua oportunitat de demostrasnos-ho. Menys parlar i més llançarte...

Dia de Sant Joan a Calafell

Aquest any a la revetlla vaig fer bondat i, entre pillar poc i anar a dormir d'hora, a 2/4 de 7 ja estava despert i a les 7 desvetllat, vestit i al carrer. A part de la gran quantitat de gent que rondava a aquelles hores (dormint a la platja o rondant amb diferents diferents nivells d'intoxicació), el que em va sorprendre és l'estat dels carrers. Del passeig en concret, on s'havia cremat més pólvora i destapat més ampolles. A la zona del Sanatori, que pertany al Vendrell, tot seguia igual: tota la merda de la nit restava acumulada.

En canvi a la zona de Calafell ja havia passat la brigada i estava tot net, polit i curiós. Com si res hagués passat. Val a dir, per més inri, que aquesta foto va ser tirada una hora i mitja abans que l'anterior...

Pataleta (que altra cosa no estem aconseguint): L'ajuntament del Vendrell ens té abandonats per ser un barri d'un barri. Com que no hi té votants, que quasi tots som estiuejants o immigrants, se li'n fot sense tenir en compte que hi té contribuents, que de cobrar si que en saben, i sobretot, ciutadans. Apa.

semàfors sexuats

Em sembla que n'havia vist a alguna altra població, però m'han fet gràcia els semàfors de Xàtiva que deixen ben clar que no només són els homes i les dones amb pantalons els qui s'han d'aturar o creuar, sinó també els homes i les dones habillades amb faldilles fins al genoll. Els usuaris d'altres mides de faldilla i de pantalons, de moment, poden fer el que els sembli, que ja són prou grandets per actuar responsablement.

Mini-vacances de Sant Joan a Sant Pere

Com cada any hem anat amb la família a passar uns dies junts. Aquest any ha tocat a València, a Xàtiva concretament. Ciutat amb gran transcendència històrica per ser, entre altres coses, origen dels Borgia, papes pendons i trafiques com n'hi ha hagut pocs. Des d'allà algunes escapades a la costa, a Terra Mítica i a l'Albufera. Menjar i beure bé (he recuperat un xic les rodoneses, casumdena). Una calor de mil dimonis però ben refrescada amb generoses dosis de dutxes i banys demar i de piscina.

Quatre fotos de testimoni. Aquestes en plan egocèntric... (jo, jo i jo). Ja em perdonareu.

El Magnus Colossus dels pebrots trontollava de tal manera que el cervell em ballava dins del crani. Em sembla que he acabat amb danys cerebrals (afortunadament lleus).

En properes entrades ja us deixaré unes quantes curiositats trobades en terres valencianes

Cursa Fondistes Penedès

El 24 de maig, vigília del meu aniversari per cert, vaig anar a correr la meva primera cursa en més de 30 anys. La idea era acabar-la, i ho vaig fer. Dels últims però vaig acabar. El que em va motivar més era un nen de 10 anys que se m'escapava, el maleït... i efectivament, vaig acabar per darrera seu. Que tremoli el nen aquest! l'any que vé el guanyaré!!! La foto la dec a la poca perícia d'un altre nano que volia tirar una foto al seu pare (és la cama que surt per l'esquerra de l'imatge). Com que lo cortés no quita lo valiente, dono aquí les gràcies al Roc, que em va fer de llebre, i al Marc, per la foto.

Apa