dilluns, 26 d’abril del 2010

WHY 58 x 38 - SúperLuju !!!





Avui he rebut un powerpoint on es presentava aquest yacht. D'entrada he cregut que era un muntatge perque m'ha semblat excessiu. Però és veritable. M'ha fascinat el seu disseny i, tot i que probablement no perdurarà, és fantàstic que hi hagi mecenes sibarites i capritxosos capaços de pagar enormes fortunes per fer realitat els projectes d'enginyers visionaris com els que han dissenyat això.



M'ha sorprès veure una biblioteca a una de les sales (minut 0:40)

NonNonBa

Per Sant Jordi m'he fet caure NonNonBa de Shigeru Mizuki, una obra autobiogràfica que va guanyar el premi del Festival d'Angoulême l'any 2007. El llibre, en format manga, és una amalgama de la seva pròpia història amb les fantasies infantils i el món sobrenatural que li descobreix una velleta veïna que dona el nom al llibre.

escala de veïns

Segurament que això deu ser habitual però jo feia temps que no veia una bateria de timbres com aquesta. De fet si no hi ha porter automàtic és una mica enutjós.
Porta tancada - truques al 3er-1a - treuen el cap per la finestra - queeee? - soc joooo! - ara baixooo! (o agafa les claus que et tirooo!). En fi

diumenge, 25 d’abril del 2010

Vaca automàtica

Ja tenim una vaca automàtica a Vilafranca.
Solana de Foix, de Torrelles, ha instal·lat a la benzinera Penedès un dispensador automàtic de llet pasteuritzada a doll. La llet la duen directament de la vaqueria, ja pasteuritzada, i la dipositen en aquesta màquina que la matén refrigerada. El client només ha de introduïr 1 euro, posar l'ampolla a l'aixeta i prémer el botó d'engegada i la màquina li dispensa 1 litre de llet i un ticket on es donen les dades de conservació i la data de caducitat. En cas de no dur una ampolla, al costat mateix se'n poden adquirir per 0,20 euros.
Només hi ha un tipus de llet, sencera i és ben bona.
Curiosa iniciativa, a veure aconsegueixen que funcioni.

Aparadors de Sant Jordi

M'estic plantejant fer un monogràfic d'aparadors perque el tema dona per molt especialment quan hi ha festivitats assenyalades.
Aquest Sant Jordi ens ha assaltat des de l'aparador de "Drac Màgic" aquesta barreja de nines gegantines disfressades de cavaller i princesa, senyeres, roses naturals, de paper i de plàstic i reproduccions de dracs diversos, tot molt d'acord amb la diada però d'un mal gust fenomenal.

dimecres, 21 d’abril del 2010

altres costums funeraris

Una informació rebuda de l'Esther i el Toni de Imatges de pedra i de silenci em fa adonar de la meva confusió en l'anterior redactat d'aquesta entrada.
A sota un text que s'ajusta més a la realitat. I perdoneu-me l'error.
-----
Diferents cultures conviuen als nostres cementiris i per tots Sants això es fa més evident.
Estava un dia passejant pel cementiri de Vilafranca, observant com al costat de la sobrietat de les tombes catalanes (ram de flors) hi convivien les de les famílies d'origen andalús o extremeny (ram de flors + objecte record del difunt + senyora emparrada a dalt d'una escala netejant la làpida mentre parla amb la veina de com de pressa ha passat l'any). De sobte, un tros lluny, veig com si totes les flors d'un pany de paret haguessin caigut i quedat apilades al peu dels nínxols.
I és en acostar-m'hi que m'adono que no es tracta sinó de l'acumulació d'ofrenes d'una família gitana a una parenta seva. Flors de tots colors en rams i cistelles, estatuetes de sants i marededéus, medalletes, cintes, guirnaldes, objectes diversos i conjunt escultòric darrera del vidre. Tot plegat excessiu pel nostre gust. I, tot i que el primer que un hom pensa és que deu tractar-se d'una mort recent, la veritat és que la defunció datava ja de set anys enrere...
Suposo que hi deu haver alguna norma que reguli l'ocupació autoritzada dels carrers dels cementiris perque dues parafernàlies com aquesta encarades bloquejarien completament el pas.

El cementiri de Vilafranca té, per altra banda, interès per alguns dels conjunts funeraris que conté, obra d'arquitectes de renom com Santiago Güell, August Font o Antoni Pons.