Passejant pel Blog del Bolas m'he assabentat de que torna Led Zeppelin i sembla ser que no per un sol concert com la última vegada sinó que faran una gira, segurament el 2009.
Jo... no sé... aquests retorns em fastiguegen una mica... No és que trobi malament que els grups mítics aprofitin la tirada que tenen i en vulguin treure profit. Però a aquests concerts em cauen les pilotes per terra, envoltat de dinosaures escoltant a uns altres dinosaures.
La música t'acompanya en diversos moments de la vida i al llarg dels anys cadascú se la fa seva de diferent manera. Anar a un concert pot ser una mostra de gratitud a qui ha creat la sintonia de la teva vida però, a part d'això, no li veig grans avantatges: Ni s'escolta millor, ni s'hi està més còmode, i en quant a l'ambientàs, què vols que et digui... quin cony de germanor puc tenir amb un grapat de gent estranya passant-s'ho bé "per força", perquè aquell grup de dinosaures ressucitats és (era) genial i precursor; Perquè fa 30 anys eren una canya (tot i que, possiblement, molta d'aquesta gent, fa 30 anys escoltaven La Trinca...), i ara volen recuperar el que es van perdre... No sé, m'hi trobo... fora de lloc.
M'agrada Led Zeppelin, però m'agrada a la meva manera i no aniré a cap concert perquè m'agrada com eren; I si van plegar, doncs plegats estan, a cobrar els drets d'autor i a viure a la granja, com els bons rockers. I em faré un tip de ballar el dia que qualsevol grupet dels de festa major interpreti de manera mínimament digne qualsevol dels seus temes. O a qualsevol festa amb els amics.
Aquest escrit és el que en podríem dir una palla mental.
Jo... no sé... aquests retorns em fastiguegen una mica... No és que trobi malament que els grups mítics aprofitin la tirada que tenen i en vulguin treure profit. Però a aquests concerts em cauen les pilotes per terra, envoltat de dinosaures escoltant a uns altres dinosaures.
La música t'acompanya en diversos moments de la vida i al llarg dels anys cadascú se la fa seva de diferent manera. Anar a un concert pot ser una mostra de gratitud a qui ha creat la sintonia de la teva vida però, a part d'això, no li veig grans avantatges: Ni s'escolta millor, ni s'hi està més còmode, i en quant a l'ambientàs, què vols que et digui... quin cony de germanor puc tenir amb un grapat de gent estranya passant-s'ho bé "per força", perquè aquell grup de dinosaures ressucitats és (era) genial i precursor; Perquè fa 30 anys eren una canya (tot i que, possiblement, molta d'aquesta gent, fa 30 anys escoltaven La Trinca...), i ara volen recuperar el que es van perdre... No sé, m'hi trobo... fora de lloc.
M'agrada Led Zeppelin, però m'agrada a la meva manera i no aniré a cap concert perquè m'agrada com eren; I si van plegar, doncs plegats estan, a cobrar els drets d'autor i a viure a la granja, com els bons rockers. I em faré un tip de ballar el dia que qualsevol grupet dels de festa major interpreti de manera mínimament digne qualsevol dels seus temes. O a qualsevol festa amb els amics.
Aquest escrit és el que en podríem dir una palla mental.
Aquest és un tema que m'agrada molt (per què m'agraden els temes més simples...?). La seva lletra també és una palla mental.
Entrades
1 comentari:
¿tu eres reportero de algun periodico y no me lo has dicho?vales para escribir,encima has plasmado lo que yo pienso tambien,pero la edad no perdona y los veo en el buen sentido un poco pateticos.
Publica un comentari a l'entrada