Crueltat i hipocresia

Ens horroritzem devant la crueltat exercida sobre la humanitat o la animalitat en general. Devant d'una corrida de toros ens preguntem per què s'ha de ser tant bèstia. Què té que veure la cultura i la tradició amb la tortura i el sadisme. Però devant d'un filet de vedella o d'un pollastre a l'ast molt pocs s'esgarrifen.

Tots hem vist granges i sabem les condicions de cria d'aquests animals al llarg de TOTA la seva vida. I ens sembla normal perque ja ens va bé. I, a més, això no s'anuncia ni els carnissers surten a les revistes del cor...

Aquestes vinyetes de El Jueves (març de 1981) reflecteixen molt bé aquesta hipocresia.

Des del punt de vista català, a més, això dels toros té un regust a Espanyol que s'aprofita com a fet difereciador quan Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat amb gran tradició taurina. Com si per ser català t'hagués d'agradar més l'hoquei patins que el futbol...

Qualsevol es veu amb cor d'anar contra el torturador José Tomàs o l'explotador ramader extremeny tal-i-tal, però quí té valor d'anar contra els honrats criadors catalans? Estables i granges de vedelles, porcs, pollastres, ànecs, ... Massificació. Condicions de temperatura, espai, humitat, alimentació, calculades matemàticament per aconseguir el màxim rendiment... Una ong, vaja...

M'horroritza la crueltat. No soc antitaurí. de fet m'agraden les corrides però abomino de que es faci mal a l'animal. Sense sang no seria el mateix, segons els puristes. No, no seria el mateix. Seria millor.

Però al mateix temps m'agrada menjar carn. Ho he de fer. L'evolució ha conduït a la humanitat a fer-ho. És la forma ràpida d'obtenir l'energia que necessitem per viure. Podria sortir a caçar, però no ho faig. Podria criar de manera respectuosa el meu bestiar a la terrassa de casa, però no ho faig. Vaig a comprar a la carnisseria o al super. I busco bon preu. Jo també soc un hipòcrita.

imatges: El Jueves nº 196, març 1981